La socialització, la porta a l’oci digital

Sembla que el futur del negoci de la televisió i dels videojocs passa per la “socialització”. La integració dels jocs socials dins xarxes com Facebook, o la “esperada” Google+ poden fer revifar els dos sectors. En el món dels videojocs socials, encara amb gràfics i la jugabilitats molt simples, podríem dir que el potencial encara estar per desenvolupar. Jocs com Cityville,  han obert el camí de possibilitats per poder explotar el món de l’entreteniment social.

En el panorama televisiu, el model de negoci podria estar basat en que l’espectador actiu pugui adquirir avantatge per poder gaudir de la petita pantalla d’una manera millor. Com per exemple visionar esports en directe en Alta Definició, poder xatejar amb una persona després d’haver estat entrevistada, algun tipus de concurs per poder optar a ser tertulià…les opcions són infinites.

#Followers ‘s i #Twitter ‘s

Els periodistes i el món de la comunicació es troba en un moment de debat intens sobre si el servei d’informació ha de ser gratuït o de pagament, així com trobar la fórmula secreta per generar rendibilitat en els nous suports. Els continguts de la informació tendeix cap a buscar les pulsions de l’esser humà (violència de gènere, fenòmens meteorològics, desastres naturals…), una manera “low cost” d’arribar a l’espectador. El periodisme i la informació són serveis, no un producte. Considero que s’ha de pensar a llarg termini, i no seguir casos com l’economia o la política, que han buscat el rendiment a molt curt termini i ha passat el que ha passat. Ha de ser una llum que guia la població, i continuar sent la veu crítica que vigila el poder.

Twitter, amb el perill que finalment acabi només sent una moda, està esdevenint una plataforma on el periodisme pot evolucionar. El problema d’aquesta plataforma són els líders d’opinió, importa més qui diu què que el què realment s’està dient. La veu dels mitjans de comunicació ha baixat considerablement vers altres personatges influents com són actors, farandulers, esportistes, gurus…És cert que el periodisme produeix més twits, però les “celebrities” són mes llegides. Un altre dels problemes és l’accentuadíssima endogàmia que trobem a Twitter. Els que es dediquen al món de la comunicació es segueixen entre si i no aconsegueixen fer-se seguir per d’altres sectors. Potser només el món del periodisme esportiu aconsegueix trencar aquesta barrera, ja que podríem considerar un “entreteniment” universal. S’hauria de potenciar molt més la participació i interacció del “periodistes” amb d’altres usuaris de la plataforma. Millorar la participació i la reciprocitat entre els mitjans de comunicació i el seu “star-system” professional i la pròpia massa.

#Twitter vs #Facebook

Una companya d’universitat va apuntar ahir al Twitter, que Facebook fomenta la conversa i que el mateix Twitter, serveix com a mitjà de difusió. La meva pregunta va ser en la situació en que es vinculen les dues plataformes, si esdevé una conversa que es difon. La seva resposta va ser, que no és útil utilitzar aquesta vinculació, ja que el llenguatge no és el mateix, que no es dirigeixen al mateix públic.

Estic d’acord en que no ens em de centrar en el simple fet de la difusió, que els continguts s’han de cuidar i han de ser de profit per qui els llegeixo els visiona, però és fonamental que els comparteixi. Les marques han de saber aprofitar les noves tecnologies, les que realment necessiten, i que poden ser una molt bona manera d’apropar-se als consumidors. Twitter es una manera molt “personal” de comunicar-se amb una empresa, servei o administració i que fomenta la conversa entre la gent. Que pot oferir un servei d’atenció al client personal i immediata. Facebook és una gran cartellera d’informació on es pot compartir, ampliar o debatre. En definitiva, que són compatibles, amb el públic altament fragmentat i indexables.

L’administració s’atreveix amb les xarxes socials?

Les retallades de l’administració també han arribat a la publicitat i la imatge, les autonòmiques i diputacions són les que més ho han fet. La possibilitat de difusió que aporta els Social Media podria alleugerir encara més el dèficit de les administracions, subministrant un canal ràpid, viral i molt més econòmic que no pas televisions, ràdios o premsa escrita. Quin és el principal problema de les xarxes socials? Que hi ha feed back. Facebook o Twitter poden donar una molt alta notorietat a tot allò que es publica, però també ha d’estar disposat a rebre crítiques…si no que li preguntin a David Bisbal. El Poder no veu amb gaire bon ulls el rebre acusaments directes i no poder controlar-les, cosa que amb els Mass Media si que pot fer.

Google i filtrar la informació #tsunami #japon

Tot apunta que la participació de manera activa, amb la publicació d’opinions, informació, vídeos o fotografies dels passius espectadors, radiooients o lectors, serà el futur del que avui és el periodisme. La narració en temps real només ha donat les primeres passes mitjançant, Twitter o Facebook. Els fluxos d’informació cada cop són més accelerats i instantanis i el paper del periodista és el de fer de filtre i d’interlocutor davant tota aquesta informació.  L’altre cara del paper de la informació i la tecnologia el trobem en els països repressius, els que disposen de pocs canals d’expressió. Fent que la població es pugui sentir més real al món virtual que no pas a la vida quotidiana. Aquesta llibertat a l’hora de dir el que penses a la xarxa, dóna la possibilitat de ser un mateix. Google sap interpretar aquesta situació i ha posat a disposició de la ciutadania japonesa una eina per trobar i buscar persones desaparegudes en el tsunami.

Del “pásalo” a difondre en massa #internet #redessociales

Els joves que protagonitzen la revolta als països islàmics són una generació que, amb Internet i la televisió per satèl·lit, s’ha occidentalitzat. El panorama inamovible de les dictadures repressives, juntament amb l’atur i unes precàries condicions socials, ha fet que reclamin una democratització de la societat. El paper de les xarxes socials ha estat el de dinamitzador de la individualitat de cadascun d’aquests joves.

Utilitzant un símil futbolístic, és com quan tota l’afició del Barça recrimina a un sol jugador o entrenador (que li preguntin a Luís FigoJosé Mourinho). Cada soci i seguidor pot tenir un judici sobre un jugador, que individualment no té pes, però quan tots es troben en un mateix canal, la seva visió s’expressa amb molta força.

Les xarxes socials a Internet no deixen de ser un megàfon, que abans no existia, que d’una banda, expressa de  manera horitzontal i massiva l’opinió de la gent, i de l’altra, agrupa. Dins l’augment de la individualitat de les noves tecnologies, les xarxes socials han esdevingut el canalitzador de la gent. Dins l’alienació que suposen les pantalles, (mòbil, televisió, tablets, pc’s, mac’s…) les xarxes socials esdevenen la combinació d’aquesta personalització de la realitat. Un altre dia podem continuar parlant del paper de la intimitat, la circulació d’informació personal i dades que flueixen en aquests sistemes de comunicació massius.

Internet turmenta la justícia #lleisinde #leysinde

No parem de veure en els mitjans de comunicació l’aparició dels casos de violència masclista, els d’immigració il·legal, els infinits judicis per corrupció dels polítics, les trifurques entre membres de bandes, els impagaments de les empreses que no poden fer front a la crisi econòmica i un llarguíssim etcètera d’importants actes que, realment, repercuteixen en la vida social, política i econòmica de la ciutadania. Casos que han de passar per la justícia que, amb diferents criteris , dictamina les penes per a cada cas.

Els tribunals de l’estat espanyol es troben en una situació que si no està en el col·lapse, poc li falta. Amb tot aquest panorama caòtic, s’ha d’afegir el problema creixent de la intimitat i del drets dels continguts a Internet. Enviaments massius de missatges de text  com accions de màrqueting, per promocionar espectacles o articles de consum, seran cada cop més comuns com a eina de difusió. Així com el tràfic de les nostres dades personals dins de les xarxes socials. Només són dos dels problemes que, segur, esdevindran obstacles per a la nostre intimitat i que faran augmentar la feina a una justícia desbordada.