Parlem a @Facebook.com

Facebook ha confirmat el llançament d’un servei de correu electrònic a traves d’Internet. D’aquesta manera pretén integrar els diferents canals de comunicació, establint un únic “fil conductor” dins de les converses. Els usuaris de la xarxa social poden comunicar-se mitjançant e-mail, chat o sms i amb aquets llançament s’intenta complementar els altres correu electrònics dels que disposem. Mark Zuckerberg vol aprofitar els més de 500 milions de persones que utilitzen la xarxa i l’ús que tot aquesta gent en fa. Tot això succeeix mentre els inversors (Microsoft és un d’ells) esperen en candeletes la sortida a borsa de Facebook, que, segons es diu, podria tenir un valor en el mercat d’uns 41.000 milions de dòlars.

Anuncis

100 megues per pujar fins els núvols

Imagineu que esteu connectats a Internet amb l’Ipad o l’Iphone i necessiteu imprimir un bitllet d’avió…com ho faríeu? Gràcies al núvol i a les noves impressores, això és possible. Sense estar connectades mitjançant cap cable a la font que té el document, ni configurada per cap driver, els documents es podran enviar mitjançant wifi o d’una aplicació del telèfon. Amb el programa gratuït de l’Ipad, Cortado Workplace o de l’aplicació ePrint d’HP, es podrà emmagatzemar i imprimir els documents. D’aquesta manera l’impressora es convertirà en un dispositiu remot que rep i passa a paper qualsevol correu que s’enviï a la direcció assignada a la màquina.

HP ja disposa d’un model domèstic, més semblant a un DVD que no pas a una impressora, que inclou una pantalla tàctil i que pot escanejar i imprimir en alta definició. Arribarà abans de Nadal amb un preu al voltant dels 250 €.

Aquest no és, ni serà l’únic dispositiu que es podrà connectar a la xarxa, per això l’estat espanyol s’ha de posar les piles per augmentar el caudal d’Internet. Les connexions d’un sol aparell han passat a la història i el servei de televisió de banda ample cada cop disposa de més canals en alta definició. Smartphones, Ipad’s ja es poden connectar, però en breu ho faran les càmeres fotogràfiques, les llums o fins i tot la nevera. Els jugadors en xarxa també agrairan un augment de la velocitat, ja que reduiria la latència.

Patricia Gaztañaga i l’experiment interactiu

La credibilitat dels missatges dels suports digital és la base per aconseguir l’atenció i l’interès dels nous lectors, espectadors i oients de l’era digital. La competència és il·limitada i el valor intangible de la informació guanya protagonisme amb la desaparició de la producció i la distribució física així com les llicències de ràdio i televisió per poder emetre. Aquest gir en el negoci de la informació posa en dubte la gestió de les empreses informatives que actuen com a organitzacions que venen la informació, la interpretació i la opinió de la realitat.

La forta recessió econòmica i la major eficiència dels mitjans digitals està fent que el flux informatiu estigui passant del paper i les ones cap a la xarxa a una velocitat vertiginosa. Com exemple d’aquesta “transició” és l’estrena del concurs El marco a la cadena privada Antena 3. Combinant l’emissió a la cadena i per la xarxa, els espectadors podran participar en directe amb la convivència, els reptes i la rutina dels participants.

Comunisme digital

El consell de ministres va aprovar el passat divendres un múltiplex a cada operadora d’àmbit estatal. Tot i que les assignacions no són definitives (quina novetat), s’hauran d’esperar a la finalització del repartiment de les freqüències de l’espectre o Dividend Digital. Després d’això, els operadors disposaran de més capacitat per a posar en marxa l’alta definició i la televisió en 3D, on es necessita més espai que un canal convencional. Tele 5 i Antena 3 estan en procés d’engegar nous canals, pel que de moment, es deixa en segon pla els avenços tecnològics (quina novetat). Parlant d’espai, Internet cada cop més aposta per l’streaming i el cloud computing. Totalment al revés del que aquesta aposta dels ministres. Spotify o seriesyonkis són dos clars exemples d’aquests lloguers de continguts a la xarxa. El dispositius mòbils (estan dissenyats per guardar poca informació), l’augment de velocitat de connexió i la instantaneïtat està afavorint aquestes modalitats de descarrega. Amb aquests serveis també es pot fruir de l’alta definició, també es apte en multi plataforma i el millor: és “il•limitat” i més difícil de regular. S’ha de canviar la mentalitat que per gaudir d’un contingut no és necessari tenir-lo en el món digital.

Costums digitals

La tecnologia i el seu desenvolupament és tant àgil, que esta deixant enrere la legislació i xoca amb els nostres costums. Poc a poc anem deixant de veure la televisió sense tenir a mà un dispositiu amb el que poder interactuar amb altres usuaris, sobretot Twittter i Facebook. Aquest fet està provocant una alta fragmentació del model publicitari, però s’està creant un de nou. On els interessos de l’usuari guanyaran pes, transformant-se en més efectiu.

A nivell sanitari, l’excés d’informació està fent que els pacients demanin una segona opinió mèdica, ja que després de consultar el seu diagnòstic a Internet, prefereixen escoltar un segon criteri. A nivell cultural, tot i la visió de la gratuïtat i la falta d’un marc legal clar que reguli el seu consum, l’explosió d’Internet ha suposat un canvi extraordinari a nivell econòmic, social i cultural. Es crea la necessitat de recopilar informació amb coherència, on la figura de l’editor hi sigui per regular els continguts, però cada cop més aquesta figura està empetitint.

Internet, un esclat de llibertat

Perquè Internet sigui aprofitada per la ciutadania ha de ser lliure. Google ha decidit plantar al govern xinès i no seguir censurant les cerques, a partir d’ara seran les autoritats orientals les que hauran de condemnar el que no volen que circuli. Amb això la companyia americana: Puja el respecte dels internautes que defenen una xarxa lliure i aconsegueix un respir amb la seguretat del “núvol”. Després dels atacs que va patir per part d’instàncies oficials xineses, Google i el món van poder comprovar fins a quin punt és important controlar els continguts per a Pequín. La única esperança és que la comunitat d’internautes xinesos faci pressió per encongir la censura.

Google llença un tenda d’aplicacions empresarials

Google juntament amb una cinquantena d’empreses ha llançat un negoci de software, Google Apps Marketplace, per comercialitzar solucions informàtiques. Amb aquest nou moviment posa altre cop contra la paret a Microsoft. Basat en el cloud computing i amb un preu entre els 50 i els “diversos centenars” de dòlars anuals. Amb aquesta jugada Google pretén disminuir la seva dependència de la publicitat online. Caldria destacar també el nou servei de cerca de programes de TV a Internet. Juntament amb la companyia Dish Networks, estant desenvolupant un servei que podria permetre localitzar vídeo de Youtube o de prestadors de satèl•lit.