Del “pásalo” a difondre en massa #internet #redessociales

Els joves que protagonitzen la revolta als països islàmics són una generació que, amb Internet i la televisió per satèl·lit, s’ha occidentalitzat. El panorama inamovible de les dictadures repressives, juntament amb l’atur i unes precàries condicions socials, ha fet que reclamin una democratització de la societat. El paper de les xarxes socials ha estat el de dinamitzador de la individualitat de cadascun d’aquests joves.

Utilitzant un símil futbolístic, és com quan tota l’afició del Barça recrimina a un sol jugador o entrenador (que li preguntin a Luís FigoJosé Mourinho). Cada soci i seguidor pot tenir un judici sobre un jugador, que individualment no té pes, però quan tots es troben en un mateix canal, la seva visió s’expressa amb molta força.

Les xarxes socials a Internet no deixen de ser un megàfon, que abans no existia, que d’una banda, expressa de  manera horitzontal i massiva l’opinió de la gent, i de l’altra, agrupa. Dins l’augment de la individualitat de les noves tecnologies, les xarxes socials han esdevingut el canalitzador de la gent. Dins l’alienació que suposen les pantalles, (mòbil, televisió, tablets, pc’s, mac’s…) les xarxes socials esdevenen la combinació d’aquesta personalització de la realitat. Un altre dia podem continuar parlant del paper de la intimitat, la circulació d’informació personal i dades que flueixen en aquests sistemes de comunicació massius.

Un eco que no es pot silenciar

El paper dels mitjans a Tunísia, la llei de premsa hongaresa, el debat del consell audiovisual estatal…últimament, per variar, la premsa va plena de conflictes entre el poder i els mitjans. En una època en que comunicar-se de manera “massiva” està a l’abast de tothom, el poder continua capficat en voler controlar els mitjans de comunicació de masses, principalment la televisió…a veure que passarà amb Don Silvio?

El govern de l’hongarès Viktor Orban ha engegat una llei, i ha provocat forts debats al Parlament europeu, en que instaura a les televisions públiques un consell de redacció unificat i centralitzat. Aquest “organisme” decidirà els contingut abans d’emetre-ho, eliminant el secret de la font d’informació. En el cas dels Consells Audiovisual, s’actua un cop s’ha emès. Com si ho fes el mateix Coco de Barri Sèsam, cal diferenciar entre censura, abans i regulació, després.

A Tunísia alguns joves han canviat les pedres per càmeres i han deixat de córrer per fer fotografies i vídeos per penjar-los a la xarxa. El paper determinant de la televisió qatarí Al-Jazira, lluny de ser l’espasa mediàtica dels terroristes, esdevenint la veu de la revolució àrab. Una revolució, que va més enllà dels mitjans, està passant. La gent i la facilitat de comunicació són els veritables protagonistes. El conflicte que marcarà la informació serà fins on arriba aquesta llibertat d’informar i on comença el dret a la intimitat.

Espiral del soroll de Wikileaks

Els periodistes especialitzats en economia, com ja va passar amb els reporters integrats en la guerra a Bagdad, s’han incrustat dins de les comunitats sobre les que informen, ja siguin bancs, borses o multinacionals. En aquest aspecte, Wikileaks (o “organitzacions” semblants) poden suposar un “desinfectant” per aquests periodistes integrats, fent de contrapès. Tot i que s’hauria de filtrar i analitzar la gran quantitat d’informació que aquests portals de la informació pengen a les seves webs. Actualment el món del periodisme depèn de manera extrema de les seves fonts, tot i que la informació que es transmet pot no haver estat contrastada. Un altre problema pot ser la visió amb que es tracta la informació, per por a perdre l’accés a aquestes fonts, el periodista sempre publicarà de manera positiva.

Com més canals i mitjans de comunicació hi hagin, més fàcil serà la formació de bombolles especulatives. La percepció dels mitjans i la constant evolució de la tecnologia a l’hora de propagar informació “interessada”, pot donar pas a una especulació molt perillosa. Fins i tot fent que la percepció pugui esdevenir realitat, allò que Goebbels deia que “una mentida repetida mil vegades s’acaba convertint en realitat“. En conclusió, cada cop resulta molt més difícil interpretar la realitat sense incidir en ella.

Destruir la barrera que delimita el discurs públic del privat

Al llarg dels últims anys la gent de Wikileaks han revelat més document classificats que tota la premsa mundial junta, deixant en evidència els mitjans de comunicació tradicionals. Wikileaks és el primer pas d’una revolució que podria posar fi a la cinisme i la falsedat del poder i la política.

Julian Assange, buscat per mig món, disposa d’una assegurança de vida. Es tracta d’un arxiu informàtic d’1,39 gigabytes, anomenat Insurance.aes256,wikileaks, està codificat i ningú sap que conté. En cas que li passi alguna cosa, els companys revelaran la clau per obrir aquesta “caixa secreta” i aquest arxiu, que des de fa diverses setmanes circula per les xarxes P2P, veurà la llum. Mitjançant les filtracions, Assange intenta acabar amb el desvergonyiment i la hipocresia de les xarxes polítiques i econòmiques. S’ha convertit en un Robin dels boscos del S. XXI denunciant el lamentable estat dels mitjans de comunicació i destruint la barrera que delimita el discurs públic del privat, com ja predicava en el seu blog.

Jo per si de cas…ja me baixat l’arxiu…