Espectacularització de l’íntim

Els conceptes com intimitat, exhibició o pudor han deixat de ser el preuat tresor que guardàvem davant dels ulls de la resta. Fotografies a xarxes socials, hiperexposició de polítics i famosos o l’augment continu de l’ego, fan que el concepte del privat s’hagi  transformat d’una generació a l’altre. El descomunal volum d’informació ha fet que, diferenciar els continguts que compartim amb la resta o el que expressem, s’hagi convertit en una missió impossible. No deixar de nodrir la nostra xarxa de contactes i perquè no negar-ho, l’il·limitat ego, ens obliguen a no parar d’exhibir els nostres actes i compartir experiències.

Per prevenir aquesta proliferació del rumor, la propaganda o la desinformació, es necessària una llei que fixi valors com la ètica i la responsabilitat, almenys que estableixi una base mínima.

Anuncis

El show de Ciutadella @acampadabcn #parlamentcamp

L’efecte “Indignats” pot ser una petita resposta a la ja de per si desfavorida imatge dels polítics catalans. Després del show de Ciutadella, s’ha creat un clima de sentir una major simpatia cap ells després dels helicòpters, mossos, jaquetes pintades i demés fets incívics i violents. El públic també es veu gratificat quan veu aquestes figures com “cauen” i poder corroborar que s’ho tenen ben merescut. Sigui una o altre causa, la imatge del món de la política catalana ha sortit reforçada.

No sabrem mai si van començar els aldarulls els mossos infiltrats dins de la massa, que esperava l’arribada dels diputats, o que un grup dels indignats van colpejar i amenaçar  els propis legisladors. El que està clar és que el tractament dels mitjans de comunicació vers els fets ha creat un efecte de mimetisme vers els polítics.

Amb uns 600.000 espectadors de mitjana, el dos TN’s de TV3 van amplia la seva durada de 80 minuts el del migdia i d’una hora el de la nit i unes audiències d’un 29,6% i 23,3% respectivament. Sembla que el futur del periodisme ha d’anar pel camí de l’anàlisi i dels reportatges de fons, més que en les noticies del dia.

Adjunto un estudi quantitatiu realitzat del TN migdia del 15 de juny, dia dels aldarulls, on es pot comprovar que el poder continua utilitzant, com era d’esperar, els informatius per poder “conduir” la opinió pública. Està fet només en referència a les notícies que tracten els aldarulls que van succeir als voltants del Parc de la Ciutadella. Si fossin necessaris més detalls sobre el mateix, podeu dirigir un mail.

Catalunya i València necessiten un efecte fading #sensesenyal

A les zones properes a la costa, duran els mesos de més calor, el rebot del senyal televisiu al mar, provoca un debilitament de la pròpia senyal que impedeix veure correctament la televisió. Aquest efecte  se’l denomina fading. Amb l’aparició de la TDT semblava que tot això seria part del passat, però no deixa de ser un element més per constatar-la com una tecnologia que es va implantar, quan ja estava desfasada.

Tornant a l’efecte mirall, el Ministeri d’Indústria ha decidit ampliar el nombre de freqüències per tal d’evitar aquest deteriorament del senyal i que tothom pugui veure els partits amistosos de futbol i gales “Desde Torrevieja con amor”. Segons informa el diari El País, Cádiz, Màlaga i Alacant ja disposen d’aquesta millora, però Castelló haurà d’esperar. Sembla que quan venen eleccions elements com la compressió de senyals d’àudio i vídeo deixen de ser efectius. També falta que Abertis i les pròpies televisions ajudin a resoldre el problema.

Necessitem més periodistes com @anapastor_tve

En el transcurs del programa “Los desayunos de TVE” de fa un parell de dies, presentat per la periodista Ana Pastor, varem assistir a un combat que considero que s’hauria de produir molt més sovint. A la pregunta sobre la “dura” campanya del PP sobre les informacions que apareixen a RTVE, María Dolores de Cospedal, secretaria general del PP, va contestar de manera molt contundent acusant a l’ens públic de no ser neutral. La falta d’objectivitat, d’independència informativa, d’imparcialitat i pluralitat, també van ser alguns dels arguments que de Cospedal va utilitzar per referir-se a la cadena estatal.

Segurament la informació que apareixen en els informatius de RTVE no complauen els dirigents del PP, però passa exactament el mateix quan és a l’inversa. Per això s’hauria de dotar l’organisme d’una estructura formada per PERIODISTES i gent especialitzada que vetllés per donar una informació el més subjectiva possible dins una cadena estatal i pública. No mantenir periodistes perquè tenen el carnet i fins i tot arriben a comptabilitzar les vegades que apareixen les paraules Zapatero, PP o PSOE de l’off d’una notícia. O que es degraden o s’alcen en funció del partit que està al poder. En aquets sentit, només cal veure qui fan ara les peces després del canvi de poder a la Generalitat.

Copa, lliga i Champions (en obert) #elclasico #BarçaMadrid

L’atzar ha designat que durant la temporada 2010-11 veurem fins a 5 clàssics. Després que Roures fes negoci amb el 5-0, era de pagament en dilluns després de les eleccions, podrem veure els quatre partits gratuïts en 18 dies: la tornada de lliga (16 d’abril), final de copa (20 d’abril) i semifinals de Champions (27 d’abril i 3 de maig). Tots a televisions públiques (més La Sexta que tal i com està, gairebé també ho és), gràcies a la decisió de l’interès general que va designar Alvarez-Cascos. És curiós que tant TVE com TV3, les dues submergides en greus crisis econòmiques, disposin de recursos suficients com per fer front a l’elevadíssima despesa (RTVE molt més) que suposa adquirir els drets d’emissió d’esdeveniment esportius com són: Copa, lliga i Champions. Així com el desplaçament dels nombrosos professionals que fan possible la retransmissió, amb versions personalitzades per les diverses televisions.

Crec sincerament que les televisions públiques han d’estar per sobre dels interessos del mercat, i que han de ser potents per garantir la llibertat d’informació i el pluralisme. Però també han de saber controlar certes despeses, més en els temps que correm.  Podem considerar els informatius de les cadenes públiques com la base del servei públic que realitzen, però sempre passen a segon terme quan hi ha una retransmissió esportiva en directe. O són despeses que interessen “realitzar” a l’administració per deixar de pensar en d’altres qüestions?

Continua llegint

La guerra del futbol passarà a Internet #Champions

Mentre la Sexta i gran part dels clubs de futbol de la lliga espanyola pressionen perquè s’elimini el partit en obert dels dissabtes (cal recordar que TV3 va crear el monstre de Jaume Roures), un pub anglès de Portsmouth (“The red, white & blue”) va començar ha posar les bases del que algun dia pot arribar a esdevenir el lliure mercat dels drets televisius a nivell europeu. Karen Murphy, propietària del pub, veient l’alt cost del servei d’Sky Sports, operador que ofereix el partits de la lliga anglesa, va contractar el de la cadena grega Nova, que era molt més econòmic. Després de ser demandada per Sky, Karen va recórrer al Tribunal Europeu de Justícia, que finalment va aprovar que el pub pogués continuar emetent els partits mitjançant el canal grec, posant en dubte l’exclusivitat geogràfica dels drets televisius que reparteix la UEFA, que s’assignen als clubs de cada país en funció de la classificació de cada equip a la seva lliga domèstica i del nombre de partits que disputa a la Champions. Aquesta forma de repartir els diners de les televisions és coneix com Market pool.

El futbol, com el JJ.OO, sempre esdevé un referent a nivell de gestió de drets de retransmissió i amb aquesta situació pot estar sorgint un nou panorama de gestió i difusió de drets d’esdeveniments en directe. La plataforma on pot materialitzar-se aquesta difusió és, evidentment, Internet. Només com exemple, després d’una any de l’apagada analògica de la televisió a Catalunya, encara queden més de 30 canals perquè comencin a emetre. Veient les carències de la tecnologia de la TDT i la cada cop major cobertura de l’ADSL i fibra òptica dins el territori, considero que s’hauria de replantejar la conceptualització del model televisiu a Catalunya. Caldria comprovar el negoci que va fer Abertis amb la instal·lació i reforç de les xarxes per poder emetre per TDT, però crec que si s’hagués invertit en subvencionar una fibra òptica ràpida i econòmica, el nivell d’implantació de la IPTV seria molt major i ens permetria encarar el futur de la TV a través d’Internet amb molta més capacitat.

L’administració s’atreveix amb les xarxes socials?

Les retallades de l’administració també han arribat a la publicitat i la imatge, les autonòmiques i diputacions són les que més ho han fet. La possibilitat de difusió que aporta els Social Media podria alleugerir encara més el dèficit de les administracions, subministrant un canal ràpid, viral i molt més econòmic que no pas televisions, ràdios o premsa escrita. Quin és el principal problema de les xarxes socials? Que hi ha feed back. Facebook o Twitter poden donar una molt alta notorietat a tot allò que es publica, però també ha d’estar disposat a rebre crítiques…si no que li preguntin a David Bisbal. El Poder no veu amb gaire bon ulls el rebre acusaments directes i no poder controlar-les, cosa que amb els Mass Media si que pot fer.