El show de Ciutadella @acampadabcn #parlamentcamp

L’efecte “Indignats” pot ser una petita resposta a la ja de per si desfavorida imatge dels polítics catalans. Després del show de Ciutadella, s’ha creat un clima de sentir una major simpatia cap ells després dels helicòpters, mossos, jaquetes pintades i demés fets incívics i violents. El públic també es veu gratificat quan veu aquestes figures com “cauen” i poder corroborar que s’ho tenen ben merescut. Sigui una o altre causa, la imatge del món de la política catalana ha sortit reforçada.

No sabrem mai si van començar els aldarulls els mossos infiltrats dins de la massa, que esperava l’arribada dels diputats, o que un grup dels indignats van colpejar i amenaçar  els propis legisladors. El que està clar és que el tractament dels mitjans de comunicació vers els fets ha creat un efecte de mimetisme vers els polítics.

Amb uns 600.000 espectadors de mitjana, el dos TN’s de TV3 van amplia la seva durada de 80 minuts el del migdia i d’una hora el de la nit i unes audiències d’un 29,6% i 23,3% respectivament. Sembla que el futur del periodisme ha d’anar pel camí de l’anàlisi i dels reportatges de fons, més que en les noticies del dia.

Adjunto un estudi quantitatiu realitzat del TN migdia del 15 de juny, dia dels aldarulls, on es pot comprovar que el poder continua utilitzant, com era d’esperar, els informatius per poder “conduir” la opinió pública. Està fet només en referència a les notícies que tracten els aldarulls que van succeir als voltants del Parc de la Ciutadella. Si fossin necessaris més detalls sobre el mateix, podeu dirigir un mail.

#acampadabcn i els mitjans: Compartir, participar i opinar

La vivència de qualsevol fet, és de les accions que més temps es mantenen en la memòria dels que les viuen en primera persona. O de les que les consumeixen més tard, ja sigui d’un vídeo o amb el propi relat. A nivell de comunicació, aquesta vivència de l’experiència s’incrementa si s’ha desencadenat en un grup reduït de persones, i que després s’ha fet arribar aquella activitat a milions de possibles “agregats”, mitjançant els usos dels nous mitjans. No és cap novetat si diem que estar entre els vídeos més vistos a Youtube, suposa un gran èxit comunicatiu. El que s’ha de cuidar és la pròpia posada en escena i una bona gestió a l’hora de donar visibilitat d’aquella demostració. L’èxit total esdevé quan el mateix contingut és capaç de fluir per diferents plataformes.

El canvi de mentalitat i actitud dels ciutadans, que tenen més capacitat per influir, va quedar patent durant els precedents a la “retransmissió en directe” de l’intent de desallotjament de l’acampada de Barcelona del passat divendres 27 de maig. Els mitjans no entenen aquest canvi de paradigma social i continuen amb la seva fraudulenta diversitat d’opinions i de lectures que posen de manifest les diverses maneres que hi ha d’explicar un mateix fet, en funció dels interessos dels propis mitjans de comunicació. Amb la utilització que han fet els mitjans dels discursos subjectius per transmetre un missatge determinat a l’opinió pública i refugiant-se en la suposada independència. Les televisions i ràdios han dedicat edicions temàtiques i espais més o menys extensos per tractar els esdeveniments. La majoria d’aquests espais, han malgastat l’oportunitat d’aprofundir en aquest fenomen social, mostrant-lo com quelcom efímer i momentani, centrant-se en casos individuals i no en desenvolupar un anàlisi exhaustiu dels motius i de les eines que han ajudat a l’eclosió d’aquest moviment popular.

Catalunya i València necessiten un efecte fading #sensesenyal

A les zones properes a la costa, duran els mesos de més calor, el rebot del senyal televisiu al mar, provoca un debilitament de la pròpia senyal que impedeix veure correctament la televisió. Aquest efecte  se’l denomina fading. Amb l’aparició de la TDT semblava que tot això seria part del passat, però no deixa de ser un element més per constatar-la com una tecnologia que es va implantar, quan ja estava desfasada.

Tornant a l’efecte mirall, el Ministeri d’Indústria ha decidit ampliar el nombre de freqüències per tal d’evitar aquest deteriorament del senyal i que tothom pugui veure els partits amistosos de futbol i gales “Desde Torrevieja con amor”. Segons informa el diari El País, Cádiz, Màlaga i Alacant ja disposen d’aquesta millora, però Castelló haurà d’esperar. Sembla que quan venen eleccions elements com la compressió de senyals d’àudio i vídeo deixen de ser efectius. També falta que Abertis i les pròpies televisions ajudin a resoldre el problema.

Copa, lliga i Champions (en obert) #elclasico #BarçaMadrid

L’atzar ha designat que durant la temporada 2010-11 veurem fins a 5 clàssics. Després que Roures fes negoci amb el 5-0, era de pagament en dilluns després de les eleccions, podrem veure els quatre partits gratuïts en 18 dies: la tornada de lliga (16 d’abril), final de copa (20 d’abril) i semifinals de Champions (27 d’abril i 3 de maig). Tots a televisions públiques (més La Sexta que tal i com està, gairebé també ho és), gràcies a la decisió de l’interès general que va designar Alvarez-Cascos. És curiós que tant TVE com TV3, les dues submergides en greus crisis econòmiques, disposin de recursos suficients com per fer front a l’elevadíssima despesa (RTVE molt més) que suposa adquirir els drets d’emissió d’esdeveniment esportius com són: Copa, lliga i Champions. Així com el desplaçament dels nombrosos professionals que fan possible la retransmissió, amb versions personalitzades per les diverses televisions.

Crec sincerament que les televisions públiques han d’estar per sobre dels interessos del mercat, i que han de ser potents per garantir la llibertat d’informació i el pluralisme. Però també han de saber controlar certes despeses, més en els temps que correm.  Podem considerar els informatius de les cadenes públiques com la base del servei públic que realitzen, però sempre passen a segon terme quan hi ha una retransmissió esportiva en directe. O són despeses que interessen “realitzar” a l’administració per deixar de pensar en d’altres qüestions?

Continua llegint

Mas i les tisores per retallar alts càrrecs a la CCMA

La creació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va suposar un significatiu avenç , sense arribar a nivells europeus, en la desgovernamentalització dels mitjans públics a Catalunya.  L’entorn econòmic en el que estem immersos no porta bones notícies i Artur Mas ha tret les tisores. Els mitjans públics catalans són un dels seus objectius, des de fa setmanes els rumors de tota mena ja corren. L’actual consell de govern de la CCMA va ser elegit per dos terços del Parlament, tal com dicta la llei de corporació del 2007, excepte el president actual, Enric Marin. El mes de març de 2010 Albert Sàez va deixar el càrrec i el tripartit va presentar Enric Marin com a substitut, que no tenia el vist-i-plau de CiU, i per tant, era impossible escollir-lo. Veient el panorama, el tripartit va decidir aprovar un decret que permetia elegir el president per majoria simple del Parlament, aquell intent de desgovernamentalització dels mitjans públics va passar a “segon pla” amb aquest decret. Els membres de la CCMA poden ocupar els seus càrrec fins el gener del 2014, però desprès de tot l’enrenou sembla improbable que CiU mantingui aquest situació gaire temps. A més no es descarta que la institució pateixi un aprimament de consellers, com li podria passar també el CAC. Dels deu consellers que hauria de tenir, dos no són nomenats perquè els representants del PP i UD que van deixar el càrrec, no van ser substituïts.

Un dels acords amb el que CiU va fer que Mas fos investit president de la Generalitat va ser que en els temes de mitjans de comunicació es realitzessin en consens amb el PSC.

Any nou, plató d’informatius nou

Tot i que es preveu un exercici auster, Antena 3 ha estrenat un nou plató. Amb un nou concepte a l’hora d’explicar les notícies, es trenca amb la tradicional imatge frontal del presentador darrera d’una taula, fet que TV3 ja ho proba tímidament des de fa temps. A nivell de color, la cadena de Planeta aposta pels taronges, negres i blancs. La incorporació d’elements tècnics i gràfics a l’hora de narrar l’actualitat faciliten que l’espectador presti atenció, no raonar, el que passa en pantalla. L’expectativa d’un augment de la implementació dels televisors 3D pot fer, d’aquest canvi de disseny del plató i d’explicar l’actualitat, un pas endavant en el format televisiu. Antena 3, amb la segona temporada de la sèrie Los Protegidos, gravada en 3D, ja ha mostrat que aposta per aquest format.

La cadena comercial aposta fort per diferenciar-se de l’entreteniment de Tele 5 i pot cobrir el forat deixat per la informació de Cuatro. Tot i que a l’estat espanyol el talking head continua com a líder…els informatius de TVE tenen 2,6 milions d’espectadors de mitjana.

Realitat i ficció per acomiadar l’any

Aquest any el 40% dels catalans que veien la televisió per acomiadar l’any, ho van fer sintonitzant TV3, sent el registre més alt des que hi ha audímetres. Des de la Pobla de Segur d’en Carles Puyol (de veritat), La Laia Ferrer, de les retransmissions de la Fórmula 1 i l’actor Jordi Ríos (Puyol de Crackovia) van batre el rècord, amb gairebé el doble d’espectadors que l’any passat. Aquesta combinació de ficció i realitat deixa enrere les gales on es portava a grans estrelles de la cançó per acomiadar l’any amb espectacles plens de llum i color. L’any passat va ser amb els Molines (real i de ficció) i aquets any, en que Julian Assange ha eliminat la frontera entre públic i privat, TV3 ha tornat a eliminar la frontera entre realitat i ficció televisiva. Amb GH i el format dels reality la televisió ja no ha estat el mateix i aquesta combinació entre personatges de programes de la cadena i presentadors “reals” sembla un pas més en el llenguatge mediàtic. Per un costat enforteix la imatge de cadena, aprofitant per promocionar un canal basat en retransmissions en directe, Esports 3 i  per altre innova dins un panorama, el televisiu, ja de per si desgastat.

Per finalitzar la festa va aparèixer el Monegal, de ficció, per presentar un refregit d’altres caps d’any i mostrar que sempre ens sembla millor les festes de fa anys que la de la mateixa nit, i més en temps de crisi.