Comunitats que es volen entretenir esperant el bus

La invasió d’Smartphones i de ginys capaços d’ampliar els coneixements d’interacció dels usuaris provoquen que, cada cop més, els consumidors vulguin participar dins les accions publicitàries. Amb un contingut atractiu les marques han de proporcionar un entorn d’interacció, ja que d’aquesta manera expandeixen la seva notorietat. L’aplicació del codi QR, Bluetooth o les lones interactives, tot val quan l’objectiu és crear expectació a l’usuari. Les empreses han de donar la benvinguda a la cultura corporativa i començar a relacionar-se amb el consumidor d’una manera transversal. De serveis o de  productes, han de ser capaces de crear comunitats amb afinitats, fent participar a gran part dels que les formen. Potenciant la interacció entre els components d’aquestes xarxes, coordinant, però no imposant.

Anuncis

#Twitter vs #Facebook

Una companya d’universitat va apuntar ahir al Twitter, que Facebook fomenta la conversa i que el mateix Twitter, serveix com a mitjà de difusió. La meva pregunta va ser en la situació en que es vinculen les dues plataformes, si esdevé una conversa que es difon. La seva resposta va ser, que no és útil utilitzar aquesta vinculació, ja que el llenguatge no és el mateix, que no es dirigeixen al mateix públic.

Estic d’acord en que no ens em de centrar en el simple fet de la difusió, que els continguts s’han de cuidar i han de ser de profit per qui els llegeixo els visiona, però és fonamental que els comparteixi. Les marques han de saber aprofitar les noves tecnologies, les que realment necessiten, i que poden ser una molt bona manera d’apropar-se als consumidors. Twitter es una manera molt “personal” de comunicar-se amb una empresa, servei o administració i que fomenta la conversa entre la gent. Que pot oferir un servei d’atenció al client personal i immediata. Facebook és una gran cartellera d’informació on es pot compartir, ampliar o debatre. En definitiva, que són compatibles, amb el públic altament fragmentat i indexables.

L’administració s’atreveix amb les xarxes socials?

Les retallades de l’administració també han arribat a la publicitat i la imatge, les autonòmiques i diputacions són les que més ho han fet. La possibilitat de difusió que aporta els Social Media podria alleugerir encara més el dèficit de les administracions, subministrant un canal ràpid, viral i molt més econòmic que no pas televisions, ràdios o premsa escrita. Quin és el principal problema de les xarxes socials? Que hi ha feed back. Facebook o Twitter poden donar una molt alta notorietat a tot allò que es publica, però també ha d’estar disposat a rebre crítiques…si no que li preguntin a David Bisbal. El Poder no veu amb gaire bon ulls el rebre acusaments directes i no poder controlar-les, cosa que amb els Mass Media si que pot fer.

M’ho compro i m’informo a #Facebook

A nivell de continguts, ja són molts els periodistes que utilitzen Twitter com plataforma per compartir continguts d’una manera ràpida i directa amb els lectors. Però si es vol aprofundir en els temes, els 140 caràcters queden curts i a l’hora d’enllaçar informació, et pots quedar limitat. A diferència del rei del microblogging, Facebook permet al periodisme monitoritzar activament els conflictes i seguir els esdeveniments “sobre el terreny”, així com ampliar els continguts.

A nivell comercial, Facebook està potenciant el botó “M’agrada” i crec que acabarà esdevenint un “M’ho compro”. Augmentar la visibilitat i amb la possibilitat d’afegir-hi comentaris personals, l’usuari que premi “M’agrada” comparteix de manera més activa els seus gustos amb les amistats. Emfatitzar que t’agrada davant del compartir, dóna més confiança i notorietat al que es fa referència. Aquesta “petita” diferencia pot fer decantar d’aquí un temps si comprarem o no un article, com ja han fet els nostres “amics” que tenim al Facebook.

La grandària si importa

Ja comencen aparèixer estudis que demostren que el fet de veure continguts multi plataforma, no fan que entre les diverses pantalles es treguin audiència. Seguir espectacles en directe des de diversos suports, fa augmentar el volum d’informació que es gestiona, però no fa perdre el nombre de seguidors. Els usuaris valoren positivament el fet de poder seguir un esdeveniment i aprofitar qualsevol font d’informació per a tenir accés a més coneixements, sobre el que estan veient.  Les companyies de telefonia i productores de continguts comencen a oferir la possibilitat de veure la televisió fora de casa (ara si que comencem a estar preparats per fer-ho) i sembla que això no restaria audiència de les televisions, al revès els hi afegiria.

El que està clar és que busquem les millors condicions per seguir les retransmissions, en aquest cas la pantalla més gran. Tot i que ens estem habituant a poder seguir continguts audiovisuals en suports que no siguin la pròpia televisió, i cada cop té menys pes on ens trobem. No és el mateix veure una sèrie al mòbil asseguts o estirats al sofà de casa, que poder-ho fer a la televisió de 40’’. La tendència sembla que serà el gènere i no pas la plataforma. Esports, viatges, concerts…aquets pot ser el camí en lloc del fet d’especialitzar el contingut en funció del dispositiu des d’on es veu. L’objectiu es avançar-se a la demanda del consumidor i saber on, quan, com, quan temps i amb quina freqüència visionarà.

Quedem a la plaça Tahrir?

Quants diners hauries pagat per poder assistir ahir a la manifestació de la plaça Tahrir? Vas pagar alguna cosa per poder-ho seguir per ràdio, Internet o televisió? Amb aquesta possibilitat de poder gaudir continguts ens trobem actualment. Poder viure en directe un concert, una pel·lícula o una obra de teatre s’ha convertit en un acte que poc a poc es va encarint. Cada cop es dóna molta importància al fet de poder gaudir in situ un esdeveniment. El trànsit de lliure d’informació, cultura o continguts pot ser una bona maniobra de màrqueting, però el realment valuós és viure aquesta experiència en la pròpia pell. Proporcionar continguts a preus raonables pot ser el camí i el benefici que productores, discogràfiques, generadors de continguts…volen obtenir. Poder oferir la possibilitat d’experimentar aquests continguts. Les experiències queden immutable en nosaltres, com els viatges que fem o quan som petits, i que no podem sentir quan veiem els nombrosos programes de televisió. Transformar la fugacitat d’una descàrrega o un streaming en la pervivència d’una experiència.

Per tota la resta…Facebook Ofertas

Una de les futures i cada cop més pròximes aplicacions per a mòbils serà la de pagament , com si d’una targeta de dèbit es tractés. Els telèfons necessiten el chip Near Field Communication (NFC), amb el qual es pot transferir els moviments econòmics als terminals del punt de venda només apropant-lo. Els usuaris consideren aquest sistema força segur i s’utilitza sobretot per a petites compres d’uns 20€. Amb el pronòstic de considerar les TIC alguna cosa més que una moda passatgera i pensar que és una revolució econòmica, social i cultural que la majoria de la gent gran hauria de començar a acceptar, la xarxa cada cop aglutina més quantitat de mercat, tot i al crisi. Aquest futur sistema juntament amb el de Facebook Places, transformarà completament la nostra manera d’anar de compres.