#acampadabcn i els mitjans: Compartir, participar i opinar

La vivència de qualsevol fet, és de les accions que més temps es mantenen en la memòria dels que les viuen en primera persona. O de les que les consumeixen més tard, ja sigui d’un vídeo o amb el propi relat. A nivell de comunicació, aquesta vivència de l’experiència s’incrementa si s’ha desencadenat en un grup reduït de persones, i que després s’ha fet arribar aquella activitat a milions de possibles “agregats”, mitjançant els usos dels nous mitjans. No és cap novetat si diem que estar entre els vídeos més vistos a Youtube, suposa un gran èxit comunicatiu. El que s’ha de cuidar és la pròpia posada en escena i una bona gestió a l’hora de donar visibilitat d’aquella demostració. L’èxit total esdevé quan el mateix contingut és capaç de fluir per diferents plataformes.

El canvi de mentalitat i actitud dels ciutadans, que tenen més capacitat per influir, va quedar patent durant els precedents a la “retransmissió en directe” de l’intent de desallotjament de l’acampada de Barcelona del passat divendres 27 de maig. Els mitjans no entenen aquest canvi de paradigma social i continuen amb la seva fraudulenta diversitat d’opinions i de lectures que posen de manifest les diverses maneres que hi ha d’explicar un mateix fet, en funció dels interessos dels propis mitjans de comunicació. Amb la utilització que han fet els mitjans dels discursos subjectius per transmetre un missatge determinat a l’opinió pública i refugiant-se en la suposada independència. Les televisions i ràdios han dedicat edicions temàtiques i espais més o menys extensos per tractar els esdeveniments. La majoria d’aquests espais, han malgastat l’oportunitat d’aprofundir en aquest fenomen social, mostrant-lo com quelcom efímer i momentani, centrant-se en casos individuals i no en desenvolupar un anàlisi exhaustiu dels motius i de les eines que han ajudat a l’eclosió d’aquest moviment popular.

L’autoritat que fa ballar (Dj Gaddafi i el Zenga Zenga Mix)

La televisió continua amb la seva pèrdua de poder i continua el seu abandonament com a gran relat de la comunicació global. Com l’entorn social que defensa Zygmunt Bauman, d’una realitat líquida en la que vivim (relacions, professió, creences…) el paper de la petita pantalla ha abandonat la situació dominant i única, per deixar pas a les opinions i produccions de la gent del carrer. Tot i mostrar-se, actualment de manera “desmesurada” en el món islàmic, una realitat canviant, els poders polítics i econòmics continuen mostrant podades en escena i demostracions de control davant la massa per fer evident aquest poder. Com a clars exemples, els sermons dels diferents dictadors, que finalment (o no) han estat enderrocats, defensant el seu poder.

Les imatges que veiem a la televisió guanyen força i autenticitat com més casolanes siguin. És curiós que avui dia, on les imatges en 3D s’implementen cada cop amb més pes i espectacularitat, les produccions amateurs tenen una força informativa molt major i amb un alt component de credibilitat. Actualment es disposen de diferents aplicacions que permeten compartir “en directe” la realitat, mitjançant un mòbil i connexió a Internet. Accions com anunciar el tancament de les emissions de TV3 a València o que els partits polítics siguin els que produeixin el senyal per retransmetre els mítings electorals, comencen a semblar estratègies fòssils.

La grandària si importa

Ja comencen aparèixer estudis que demostren que el fet de veure continguts multi plataforma, no fan que entre les diverses pantalles es treguin audiència. Seguir espectacles en directe des de diversos suports, fa augmentar el volum d’informació que es gestiona, però no fa perdre el nombre de seguidors. Els usuaris valoren positivament el fet de poder seguir un esdeveniment i aprofitar qualsevol font d’informació per a tenir accés a més coneixements, sobre el que estan veient.  Les companyies de telefonia i productores de continguts comencen a oferir la possibilitat de veure la televisió fora de casa (ara si que comencem a estar preparats per fer-ho) i sembla que això no restaria audiència de les televisions, al revès els hi afegiria.

El que està clar és que busquem les millors condicions per seguir les retransmissions, en aquest cas la pantalla més gran. Tot i que ens estem habituant a poder seguir continguts audiovisuals en suports que no siguin la pròpia televisió, i cada cop té menys pes on ens trobem. No és el mateix veure una sèrie al mòbil asseguts o estirats al sofà de casa, que poder-ho fer a la televisió de 40’’. La tendència sembla que serà el gènere i no pas la plataforma. Esports, viatges, concerts…aquets pot ser el camí en lloc del fet d’especialitzar el contingut en funció del dispositiu des d’on es veu. L’objectiu es avançar-se a la demanda del consumidor i saber on, quan, com, quan temps i amb quina freqüència visionarà.

A quin forn puc comprar Pa Negre?

Després de l’acte de promoció del cinema de l’estat espanyol (no volen creure que el cinema és una indústria, però fan el mateix que els americans) s’ha pogut constatar que els que mantenen el control, ja sigui els del cinema o els del govern, continuen sense voler deixar anar el mànec de la paella. Si jo visqués a Madrid i volgués anar a veure “Pa Negre”, només la fan al Renoir Plaza d’Espanya de dilluns a dijous. En canvi si hi hagués una plataforma que oferís pel·lícules de cinema, la podria veure a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. Mentre l’estat espanyol és el tercer país d’Europa en pèrdua d’espectadors,  segons l’Observatori Audiovisual del Consell d’Europa, productors, distribuïdors i exhibidors continuen sense deixar anar la mamella i obrir les portes de la indústria. Ens trobem immersos en una època de transició econòmica, social i política i els agradi o no, més tard o més d’hora, hauran d’acceptar aquest canvi.

Comunicació glocal=Euronews

Euronews, cadena de notícies que emet per satèl·lit, ha signat un acord per difondre continguts a través d’algunes televisions locals. Després de la signatura amb la productora  WAI Entertainment i de la rescissió del contracte amb TVE, la cadena internacional especialitzada en informació emetrà els seus informatius a través de les televisions municipals, ja que per un problema legal no ho pot fer a les autonòmiques. L’externalització dels continguts informatius i la seva unificació en territori europeu ha començat amb aquest acord. La dita de pensar globalment i actuar localment es compleix a la perfecció amb aquest posicionament i més després de la signatura d’acord amb els principals fabricants de televisors amb opció a connectar-se a la xarxa. Així com acords amb Youtube i Dailymotion, ràdio, aplicacions de notícies per Android i iPad, participació ciutadana…aquest és el camí.

Viure emocions fortes des del sofà té límits?

Samuel Koch és un jove estudiant alemany que en les seves estones lliure fa de doble d’acció. Aficionat a les acrobàcies, el passat dissabte va anar al “Que apostamos?” de la cadena alemanya ZDF per demostrar les seves capacitats. En el seu tercer intent per saltar amb molles per sobre de cotxes en marxa, conduits pel seu pare, aquest noi es va trencar el coll “en viu i en directe”.

Imprudència del gimnasta (per fer un desafiament televisiu on milions de persones estant mirant, i que requereix una força mental extraordinària) o que els directius de la cadena no van saber veure els límits per la quota de pantalla? Amb una quota del 25,6%, l’emissió es va tallar per primer cop en 30 anys. Cada cop les televisions, veient que Internet els hi guanya terreny, aposten per formats d’acció i aventura on es busca audiència a cop de “subidons” d’adrenalina, però té límit això?

Qui més paga, rep més aigua?

Finalment el Senat ha aprovat per unanimitat una moció que insta al Govern a modificar de “manera urgent” la normativa espanyola per garantir el principi de neutralitat de la xarxa. S’ha d’assegurar que els paquets de dades que circulen per la xarxa rebin el mateix tractament sense filtrar el trànsit per privilegiar, limitar o impedir l’accés a determinades pàgines o serveis.

Es té, evidentment, en compte el marc de la normativa europea i garanteix que els proveïdors de telecomunicacions compleixin el principi de neutralitat de la xarxa. Un altre camp per debatre és el de la informació personal, ja que la tecnologia no para d’evolucionar i problemes com els de difusió o tractament il·lícit de les dades, cada cop estaran més presents.