Necessitem més periodistes com @anapastor_tve

En el transcurs del programa “Los desayunos de TVE” de fa un parell de dies, presentat per la periodista Ana Pastor, varem assistir a un combat que considero que s’hauria de produir molt més sovint. A la pregunta sobre la “dura” campanya del PP sobre les informacions que apareixen a RTVE, María Dolores de Cospedal, secretaria general del PP, va contestar de manera molt contundent acusant a l’ens públic de no ser neutral. La falta d’objectivitat, d’independència informativa, d’imparcialitat i pluralitat, també van ser alguns dels arguments que de Cospedal va utilitzar per referir-se a la cadena estatal.

Segurament la informació que apareixen en els informatius de RTVE no complauen els dirigents del PP, però passa exactament el mateix quan és a l’inversa. Per això s’hauria de dotar l’organisme d’una estructura formada per PERIODISTES i gent especialitzada que vetllés per donar una informació el més subjectiva possible dins una cadena estatal i pública. No mantenir periodistes perquè tenen el carnet i fins i tot arriben a comptabilitzar les vegades que apareixen les paraules Zapatero, PP o PSOE de l’off d’una notícia. O que es degraden o s’alcen en funció del partit que està al poder. En aquets sentit, només cal veure qui fan ara les peces després del canvi de poder a la Generalitat.

Anuncis

Copa, lliga i Champions (en obert) #elclasico #BarçaMadrid

L’atzar ha designat que durant la temporada 2010-11 veurem fins a 5 clàssics. Després que Roures fes negoci amb el 5-0, era de pagament en dilluns després de les eleccions, podrem veure els quatre partits gratuïts en 18 dies: la tornada de lliga (16 d’abril), final de copa (20 d’abril) i semifinals de Champions (27 d’abril i 3 de maig). Tots a televisions públiques (més La Sexta que tal i com està, gairebé també ho és), gràcies a la decisió de l’interès general que va designar Alvarez-Cascos. És curiós que tant TVE com TV3, les dues submergides en greus crisis econòmiques, disposin de recursos suficients com per fer front a l’elevadíssima despesa (RTVE molt més) que suposa adquirir els drets d’emissió d’esdeveniment esportius com són: Copa, lliga i Champions. Així com el desplaçament dels nombrosos professionals que fan possible la retransmissió, amb versions personalitzades per les diverses televisions.

Crec sincerament que les televisions públiques han d’estar per sobre dels interessos del mercat, i que han de ser potents per garantir la llibertat d’informació i el pluralisme. Però també han de saber controlar certes despeses, més en els temps que correm.  Podem considerar els informatius de les cadenes públiques com la base del servei públic que realitzen, però sempre passen a segon terme quan hi ha una retransmissió esportiva en directe. O són despeses que interessen “realitzar” a l’administració per deixar de pensar en d’altres qüestions?

Continua llegint

La #memoriahistorica mediàtica

En el món de la sociologia i la comunicació podem trobar infinitats de teories sobre la influencia de la televisió a la societat o al revés, que és la població la que marca les tendències de la petita pantalla. El que està clar és que és un aparell que reflecteix el pas del temps a les societats. TVE acaba d’estrenar un nou servei a la carta on es poden consultar un gran nombre de programes clàssics de la televisió pública estatal.  Seguint les passes de la GRAN BBC (tot amb majúscules), és un gran pas per a la digitalització del material audiovisual. Crec que s’hauria de debatre el finançament per la memòria històrica, quin preu es paga per utilitzar grans grues, tallant el pas dels vehicles a Passeig de Gràcia per tombar grans monument del dictador o oficines amb lloguers astronòmics a Via Laietana. I quines quantitats s’han destinat a la conservació de tot el material àudio i sonor dels centres de TVE, tant a Sant Cugat com a Madrid. No dic que no s’hagin de fer les dues coses, però si diferenciar entre una memòria real, que quedi per a societats posteriors i per fer entendre a la gent un fets i una època. I la memòria que serveix de megàfon per a diversos partits polítics. Si Walter Benjamin aixequés el cap…

La grandària si importa

Ja comencen aparèixer estudis que demostren que el fet de veure continguts multi plataforma, no fan que entre les diverses pantalles es treguin audiència. Seguir espectacles en directe des de diversos suports, fa augmentar el volum d’informació que es gestiona, però no fa perdre el nombre de seguidors. Els usuaris valoren positivament el fet de poder seguir un esdeveniment i aprofitar qualsevol font d’informació per a tenir accés a més coneixements, sobre el que estan veient.  Les companyies de telefonia i productores de continguts comencen a oferir la possibilitat de veure la televisió fora de casa (ara si que comencem a estar preparats per fer-ho) i sembla que això no restaria audiència de les televisions, al revès els hi afegiria.

El que està clar és que busquem les millors condicions per seguir les retransmissions, en aquest cas la pantalla més gran. Tot i que ens estem habituant a poder seguir continguts audiovisuals en suports que no siguin la pròpia televisió, i cada cop té menys pes on ens trobem. No és el mateix veure una sèrie al mòbil asseguts o estirats al sofà de casa, que poder-ho fer a la televisió de 40’’. La tendència sembla que serà el gènere i no pas la plataforma. Esports, viatges, concerts…aquets pot ser el camí en lloc del fet d’especialitzar el contingut en funció del dispositiu des d’on es veu. L’objectiu es avançar-se a la demanda del consumidor i saber on, quan, com, quan temps i amb quina freqüència visionarà.

A quin forn puc comprar Pa Negre?

Després de l’acte de promoció del cinema de l’estat espanyol (no volen creure que el cinema és una indústria, però fan el mateix que els americans) s’ha pogut constatar que els que mantenen el control, ja sigui els del cinema o els del govern, continuen sense voler deixar anar el mànec de la paella. Si jo visqués a Madrid i volgués anar a veure “Pa Negre”, només la fan al Renoir Plaza d’Espanya de dilluns a dijous. En canvi si hi hagués una plataforma que oferís pel·lícules de cinema, la podria veure a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. Mentre l’estat espanyol és el tercer país d’Europa en pèrdua d’espectadors,  segons l’Observatori Audiovisual del Consell d’Europa, productors, distribuïdors i exhibidors continuen sense deixar anar la mamella i obrir les portes de la indústria. Ens trobem immersos en una època de transició econòmica, social i política i els agradi o no, més tard o més d’hora, hauran d’acceptar aquest canvi.

Comunicació glocal=Euronews

Euronews, cadena de notícies que emet per satèl·lit, ha signat un acord per difondre continguts a través d’algunes televisions locals. Després de la signatura amb la productora  WAI Entertainment i de la rescissió del contracte amb TVE, la cadena internacional especialitzada en informació emetrà els seus informatius a través de les televisions municipals, ja que per un problema legal no ho pot fer a les autonòmiques. L’externalització dels continguts informatius i la seva unificació en territori europeu ha començat amb aquest acord. La dita de pensar globalment i actuar localment es compleix a la perfecció amb aquest posicionament i més després de la signatura d’acord amb els principals fabricants de televisors amb opció a connectar-se a la xarxa. Així com acords amb Youtube i Dailymotion, ràdio, aplicacions de notícies per Android i iPad, participació ciutadana…aquest és el camí.

Creativitat per vendre a televisió #television

La fragmentació d’audiències provocada per la TDT, la retirada de publicitat de TVE i la limitació de temps destinat a la publicitat, han fet que els anunciants aguditzin l’enginy per captar l’audiència. Cada format d’anunci està pensat per el tipus de públic al qual està dirigit. Amb un preu més elevat, els anuncis “especials” es perfilen com una publicitat més comestible per l’espectador, ja de per si saturada.

Morphing: Canvi de logotip de la cadena a la comunicació d’un anunciant. Donant pas al bloc de publicitat.

Sobreimpressió dinàmica: El logotip de l’anunciant es fusiona amb el públic o el decorat.

Product placement: Integració del producte en els continguts passant a formar part del guió del programa o sèrie.

Moment intern: Espai integrat totalment dins del programa televisiu i en que el producte es prescrit pel propi presentador. El preu depèn del programa i del cache del conductor que ho anuncia.

Telepromoció: Molt semblant al moment intern, però hi ha un separador o interrupció escènica per la presentació del producte o servei.