Comunitats que es volen entretenir esperant el bus

La invasió d’Smartphones i de ginys capaços d’ampliar els coneixements d’interacció dels usuaris provoquen que, cada cop més, els consumidors vulguin participar dins les accions publicitàries. Amb un contingut atractiu les marques han de proporcionar un entorn d’interacció, ja que d’aquesta manera expandeixen la seva notorietat. L’aplicació del codi QR, Bluetooth o les lones interactives, tot val quan l’objectiu és crear expectació a l’usuari. Les empreses han de donar la benvinguda a la cultura corporativa i començar a relacionar-se amb el consumidor d’una manera transversal. De serveis o de  productes, han de ser capaces de crear comunitats amb afinitats, fent participar a gran part dels que les formen. Potenciant la interacció entre els components d’aquestes xarxes, coordinant, però no imposant.

Google i filtrar la informació #tsunami #japon

Tot apunta que la participació de manera activa, amb la publicació d’opinions, informació, vídeos o fotografies dels passius espectadors, radiooients o lectors, serà el futur del que avui és el periodisme. La narració en temps real només ha donat les primeres passes mitjançant, Twitter o Facebook. Els fluxos d’informació cada cop són més accelerats i instantanis i el paper del periodista és el de fer de filtre i d’interlocutor davant tota aquesta informació.  L’altre cara del paper de la informació i la tecnologia el trobem en els països repressius, els que disposen de pocs canals d’expressió. Fent que la població es pugui sentir més real al món virtual que no pas a la vida quotidiana. Aquesta llibertat a l’hora de dir el que penses a la xarxa, dóna la possibilitat de ser un mateix. Google sap interpretar aquesta situació i ha posat a disposició de la ciutadania japonesa una eina per trobar i buscar persones desaparegudes en el tsunami.

S’ha acabat el..”I tu que m’ofereixes?”

La CMT ha anunciat que les companyies de telefonia mòbil es veuran obligades a tramitar el canvi d’operador dels clients, amb un temps màxim de 24 hores, un període similar als dels països desenvolupats. No els cinc dies d’ara. D’aquesta manera s’acaben les contraofertes d’última hora i les pràctiques no gaire legals que fan gran part de les empreses. El mecanisme seguirà sent igual i les entitats que no estiguin d’acord amb aquesta modificació tenen fins el proper 15 de març per presentar les seves justificacions.

 

 

M’ho compro i m’informo a #Facebook

A nivell de continguts, ja són molts els periodistes que utilitzen Twitter com plataforma per compartir continguts d’una manera ràpida i directa amb els lectors. Però si es vol aprofundir en els temes, els 140 caràcters queden curts i a l’hora d’enllaçar informació, et pots quedar limitat. A diferència del rei del microblogging, Facebook permet al periodisme monitoritzar activament els conflictes i seguir els esdeveniments “sobre el terreny”, així com ampliar els continguts.

A nivell comercial, Facebook està potenciant el botó “M’agrada” i crec que acabarà esdevenint un “M’ho compro”. Augmentar la visibilitat i amb la possibilitat d’afegir-hi comentaris personals, l’usuari que premi “M’agrada” comparteix de manera més activa els seus gustos amb les amistats. Emfatitzar que t’agrada davant del compartir, dóna més confiança i notorietat al que es fa referència. Aquesta “petita” diferencia pot fer decantar d’aquí un temps si comprarem o no un article, com ja han fet els nostres “amics” que tenim al Facebook.

L’autoritat que fa ballar (Dj Gaddafi i el Zenga Zenga Mix)

La televisió continua amb la seva pèrdua de poder i continua el seu abandonament com a gran relat de la comunicació global. Com l’entorn social que defensa Zygmunt Bauman, d’una realitat líquida en la que vivim (relacions, professió, creences…) el paper de la petita pantalla ha abandonat la situació dominant i única, per deixar pas a les opinions i produccions de la gent del carrer. Tot i mostrar-se, actualment de manera “desmesurada” en el món islàmic, una realitat canviant, els poders polítics i econòmics continuen mostrant podades en escena i demostracions de control davant la massa per fer evident aquest poder. Com a clars exemples, els sermons dels diferents dictadors, que finalment (o no) han estat enderrocats, defensant el seu poder.

Les imatges que veiem a la televisió guanyen força i autenticitat com més casolanes siguin. És curiós que avui dia, on les imatges en 3D s’implementen cada cop amb més pes i espectacularitat, les produccions amateurs tenen una força informativa molt major i amb un alt component de credibilitat. Actualment es disposen de diferents aplicacions que permeten compartir “en directe” la realitat, mitjançant un mòbil i connexió a Internet. Accions com anunciar el tancament de les emissions de TV3 a València o que els partits polítics siguin els que produeixin el senyal per retransmetre els mítings electorals, comencen a semblar estratègies fòssils.

La grandària si importa

Ja comencen aparèixer estudis que demostren que el fet de veure continguts multi plataforma, no fan que entre les diverses pantalles es treguin audiència. Seguir espectacles en directe des de diversos suports, fa augmentar el volum d’informació que es gestiona, però no fa perdre el nombre de seguidors. Els usuaris valoren positivament el fet de poder seguir un esdeveniment i aprofitar qualsevol font d’informació per a tenir accés a més coneixements, sobre el que estan veient.  Les companyies de telefonia i productores de continguts comencen a oferir la possibilitat de veure la televisió fora de casa (ara si que comencem a estar preparats per fer-ho) i sembla que això no restaria audiència de les televisions, al revès els hi afegiria.

El que està clar és que busquem les millors condicions per seguir les retransmissions, en aquest cas la pantalla més gran. Tot i que ens estem habituant a poder seguir continguts audiovisuals en suports que no siguin la pròpia televisió, i cada cop té menys pes on ens trobem. No és el mateix veure una sèrie al mòbil asseguts o estirats al sofà de casa, que poder-ho fer a la televisió de 40’’. La tendència sembla que serà el gènere i no pas la plataforma. Esports, viatges, concerts…aquets pot ser el camí en lloc del fet d’especialitzar el contingut en funció del dispositiu des d’on es veu. L’objectiu es avançar-se a la demanda del consumidor i saber on, quan, com, quan temps i amb quina freqüència visionarà.

Del “pásalo” a difondre en massa #internet #redessociales

Els joves que protagonitzen la revolta als països islàmics són una generació que, amb Internet i la televisió per satèl·lit, s’ha occidentalitzat. El panorama inamovible de les dictadures repressives, juntament amb l’atur i unes precàries condicions socials, ha fet que reclamin una democratització de la societat. El paper de les xarxes socials ha estat el de dinamitzador de la individualitat de cadascun d’aquests joves.

Utilitzant un símil futbolístic, és com quan tota l’afició del Barça recrimina a un sol jugador o entrenador (que li preguntin a Luís FigoJosé Mourinho). Cada soci i seguidor pot tenir un judici sobre un jugador, que individualment no té pes, però quan tots es troben en un mateix canal, la seva visió s’expressa amb molta força.

Les xarxes socials a Internet no deixen de ser un megàfon, que abans no existia, que d’una banda, expressa de  manera horitzontal i massiva l’opinió de la gent, i de l’altra, agrupa. Dins l’augment de la individualitat de les noves tecnologies, les xarxes socials han esdevingut el canalitzador de la gent. Dins l’alienació que suposen les pantalles, (mòbil, televisió, tablets, pc’s, mac’s…) les xarxes socials esdevenen la combinació d’aquesta personalització de la realitat. Un altre dia podem continuar parlant del paper de la intimitat, la circulació d’informació personal i dades que flueixen en aquests sistemes de comunicació massius.