Espectacularització de l’íntim

Els conceptes com intimitat, exhibició o pudor han deixat de ser el preuat tresor que guardàvem davant dels ulls de la resta. Fotografies a xarxes socials, hiperexposició de polítics i famosos o l’augment continu de l’ego, fan que el concepte del privat s’hagi  transformat d’una generació a l’altre. El descomunal volum d’informació ha fet que, diferenciar els continguts que compartim amb la resta o el que expressem, s’hagi convertit en una missió impossible. No deixar de nodrir la nostra xarxa de contactes i perquè no negar-ho, l’il·limitat ego, ens obliguen a no parar d’exhibir els nostres actes i compartir experiències.

Per prevenir aquesta proliferació del rumor, la propaganda o la desinformació, es necessària una llei que fixi valors com la ètica i la responsabilitat, almenys que estableixi una base mínima.

El show de Ciutadella @acampadabcn #parlamentcamp

L’efecte “Indignats” pot ser una petita resposta a la ja de per si desfavorida imatge dels polítics catalans. Després del show de Ciutadella, s’ha creat un clima de sentir una major simpatia cap ells després dels helicòpters, mossos, jaquetes pintades i demés fets incívics i violents. El públic també es veu gratificat quan veu aquestes figures com “cauen” i poder corroborar que s’ho tenen ben merescut. Sigui una o altre causa, la imatge del món de la política catalana ha sortit reforçada.

No sabrem mai si van començar els aldarulls els mossos infiltrats dins de la massa, que esperava l’arribada dels diputats, o que un grup dels indignats van colpejar i amenaçar  els propis legisladors. El que està clar és que el tractament dels mitjans de comunicació vers els fets ha creat un efecte de mimetisme vers els polítics.

Amb uns 600.000 espectadors de mitjana, el dos TN’s de TV3 van amplia la seva durada de 80 minuts el del migdia i d’una hora el de la nit i unes audiències d’un 29,6% i 23,3% respectivament. Sembla que el futur del periodisme ha d’anar pel camí de l’anàlisi i dels reportatges de fons, més que en les noticies del dia.

Adjunto un estudi quantitatiu realitzat del TN migdia del 15 de juny, dia dels aldarulls, on es pot comprovar que el poder continua utilitzant, com era d’esperar, els informatius per poder “conduir” la opinió pública. Està fet només en referència a les notícies que tracten els aldarulls que van succeir als voltants del Parc de la Ciutadella. Si fossin necessaris més detalls sobre el mateix, podeu dirigir un mail.

Quan la polèmica salta de les pantalles al carrer #Barça #Madrid #fb

Mentre les dades d’atur i la catàstrofe de Fukushima s’esvaeixen entre tant futbol i casament reial, el que està clar és que l’espècie humana continua igual. Durant les celebracions per la classificació del FC Barcelona per la final de Wembley, un grup de “seguidors” van acabar llançant diversos objectes contra la premsa que cobria la concentració a Canaletes. Mourinho, Guardiola, la central lechera…diversos han estat els factors que han agitat els ànism de la gent duran els dies previs i post al partit. La premsa venia exemplars a pilons i les audiències dels programes de debat esportiu, no paraven de pujar. Entre tant soroll mediàtic cal destacar Punto Pelota, presentat i dirigit per Josep Pedrerol. El programa d’Intereconomia, amb un discurs molt controvertit, encès per Tomàs Roncero, està aconseguint audiències que han arribat a superar a La Sexta, Antena 3 o TVE. Aquesta agitació del sempre polèmic debat entre madridistes i barcelonistes està donant els seus fruits, però, a quin preu?

El debat a les xarxes socials sobre les expulsions de Pepe i Mourinho, gols anul·lats, agressions…provoca un reflex en la recaptació que tenen amb els missatges de mòbil i amb les altes audiències a Catalunya quan guanya el Barça (aquest fet cultural mereix un post). Però ha encès els ànims de la culerada que es va aplegar a la font de Canaletes després de la classificació per la final de la Champions. Podríem dir que es va produir una manifestació física del debat que ells mateixos van provocar. Un exemple més d’aquesta competència que les xarxes socials estan produint entre institucions, mitjans i particulars. Una cosa és canalitzar i animar la participació en xarxes socials i missatgeria, i l’altre és animar tant el discurs que pugui tenir repercussions a la vida real.

Necessitem més periodistes com @anapastor_tve

En el transcurs del programa “Los desayunos de TVE” de fa un parell de dies, presentat per la periodista Ana Pastor, varem assistir a un combat que considero que s’hauria de produir molt més sovint. A la pregunta sobre la “dura” campanya del PP sobre les informacions que apareixen a RTVE, María Dolores de Cospedal, secretaria general del PP, va contestar de manera molt contundent acusant a l’ens públic de no ser neutral. La falta d’objectivitat, d’independència informativa, d’imparcialitat i pluralitat, també van ser alguns dels arguments que de Cospedal va utilitzar per referir-se a la cadena estatal.

Segurament la informació que apareixen en els informatius de RTVE no complauen els dirigents del PP, però passa exactament el mateix quan és a l’inversa. Per això s’hauria de dotar l’organisme d’una estructura formada per PERIODISTES i gent especialitzada que vetllés per donar una informació el més subjectiva possible dins una cadena estatal i pública. No mantenir periodistes perquè tenen el carnet i fins i tot arriben a comptabilitzar les vegades que apareixen les paraules Zapatero, PP o PSOE de l’off d’una notícia. O que es degraden o s’alcen en funció del partit que està al poder. En aquets sentit, només cal veure qui fan ara les peces després del canvi de poder a la Generalitat.

#Followers ‘s i #Twitter ‘s

Els periodistes i el món de la comunicació es troba en un moment de debat intens sobre si el servei d’informació ha de ser gratuït o de pagament, així com trobar la fórmula secreta per generar rendibilitat en els nous suports. Els continguts de la informació tendeix cap a buscar les pulsions de l’esser humà (violència de gènere, fenòmens meteorològics, desastres naturals…), una manera “low cost” d’arribar a l’espectador. El periodisme i la informació són serveis, no un producte. Considero que s’ha de pensar a llarg termini, i no seguir casos com l’economia o la política, que han buscat el rendiment a molt curt termini i ha passat el que ha passat. Ha de ser una llum que guia la població, i continuar sent la veu crítica que vigila el poder.

Twitter, amb el perill que finalment acabi només sent una moda, està esdevenint una plataforma on el periodisme pot evolucionar. El problema d’aquesta plataforma són els líders d’opinió, importa més qui diu què que el què realment s’està dient. La veu dels mitjans de comunicació ha baixat considerablement vers altres personatges influents com són actors, farandulers, esportistes, gurus…És cert que el periodisme produeix més twits, però les “celebrities” són mes llegides. Un altre dels problemes és l’accentuadíssima endogàmia que trobem a Twitter. Els que es dediquen al món de la comunicació es segueixen entre si i no aconsegueixen fer-se seguir per d’altres sectors. Potser només el món del periodisme esportiu aconsegueix trencar aquesta barrera, ja que podríem considerar un “entreteniment” universal. S’hauria de potenciar molt més la participació i interacció del “periodistes” amb d’altres usuaris de la plataforma. Millorar la participació i la reciprocitat entre els mitjans de comunicació i el seu “star-system” professional i la pròpia massa.

Anem bé quan el periodisme és protagonista?

El periodisme actual es presta massa sovint ha ser protagonista de l’actualitat enlloc d’explicar i interpretar. Agressions a corresponsals, peripècies radioactives, incursions a territori enemic…l’últim cas és el de la periodista (?) Ana Rosa Quintana. Ahir va assistir als jutjats de Madrid per declarar sobre l’entrevista que va realitzar a Isabel Garcia (dona de Santiago del Valle, condemnat per l’assassinat de Mariluz Cortés) del dia 23 de febrer, on va assegurar que el seu marit havia estat el responsable de la mort de la nena. La periodista va poder esquivar els mitjans de comunicació que l’esperaven, ja que va entrar per una porta reservada per funcionaris i jutges, enlloc d’entrar per la porta principal, com fan normalment els imputats. La Quintana no va passar pel calvari que han de passar gran part dels protagonistes que ella utilitza per omplir de continguts els seus programes.

L’administració s’atreveix amb les xarxes socials?

Les retallades de l’administració també han arribat a la publicitat i la imatge, les autonòmiques i diputacions són les que més ho han fet. La possibilitat de difusió que aporta els Social Media podria alleugerir encara més el dèficit de les administracions, subministrant un canal ràpid, viral i molt més econòmic que no pas televisions, ràdios o premsa escrita. Quin és el principal problema de les xarxes socials? Que hi ha feed back. Facebook o Twitter poden donar una molt alta notorietat a tot allò que es publica, però també ha d’estar disposat a rebre crítiques…si no que li preguntin a David Bisbal. El Poder no veu amb gaire bon ulls el rebre acusaments directes i no poder controlar-les, cosa que amb els Mass Media si que pot fer.