Espectacularització de l’íntim

Els conceptes com intimitat, exhibició o pudor han deixat de ser el preuat tresor que guardàvem davant dels ulls de la resta. Fotografies a xarxes socials, hiperexposició de polítics i famosos o l’augment continu de l’ego, fan que el concepte del privat s’hagi  transformat d’una generació a l’altre. El descomunal volum d’informació ha fet que, diferenciar els continguts que compartim amb la resta o el que expressem, s’hagi convertit en una missió impossible. No deixar de nodrir la nostra xarxa de contactes i perquè no negar-ho, l’il·limitat ego, ens obliguen a no parar d’exhibir els nostres actes i compartir experiències.

Per prevenir aquesta proliferació del rumor, la propaganda o la desinformació, es necessària una llei que fixi valors com la ètica i la responsabilitat, almenys que estableixi una base mínima.

Anuncis

Catalunya i València necessiten un efecte fading #sensesenyal

A les zones properes a la costa, duran els mesos de més calor, el rebot del senyal televisiu al mar, provoca un debilitament de la pròpia senyal que impedeix veure correctament la televisió. Aquest efecte  se’l denomina fading. Amb l’aparició de la TDT semblava que tot això seria part del passat, però no deixa de ser un element més per constatar-la com una tecnologia que es va implantar, quan ja estava desfasada.

Tornant a l’efecte mirall, el Ministeri d’Indústria ha decidit ampliar el nombre de freqüències per tal d’evitar aquest deteriorament del senyal i que tothom pugui veure els partits amistosos de futbol i gales “Desde Torrevieja con amor”. Segons informa el diari El País, Cádiz, Màlaga i Alacant ja disposen d’aquesta millora, però Castelló haurà d’esperar. Sembla que quan venen eleccions elements com la compressió de senyals d’àudio i vídeo deixen de ser efectius. També falta que Abertis i les pròpies televisions ajudin a resoldre el problema.

A quin forn puc comprar Pa Negre?

Després de l’acte de promoció del cinema de l’estat espanyol (no volen creure que el cinema és una indústria, però fan el mateix que els americans) s’ha pogut constatar que els que mantenen el control, ja sigui els del cinema o els del govern, continuen sense voler deixar anar el mànec de la paella. Si jo visqués a Madrid i volgués anar a veure “Pa Negre”, només la fan al Renoir Plaza d’Espanya de dilluns a dijous. En canvi si hi hagués una plataforma que oferís pel·lícules de cinema, la podria veure a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. Mentre l’estat espanyol és el tercer país d’Europa en pèrdua d’espectadors,  segons l’Observatori Audiovisual del Consell d’Europa, productors, distribuïdors i exhibidors continuen sense deixar anar la mamella i obrir les portes de la indústria. Ens trobem immersos en una època de transició econòmica, social i política i els agradi o no, més tard o més d’hora, hauran d’acceptar aquest canvi.

Mas i les tisores per retallar alts càrrecs a la CCMA

La creació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va suposar un significatiu avenç , sense arribar a nivells europeus, en la desgovernamentalització dels mitjans públics a Catalunya.  L’entorn econòmic en el que estem immersos no porta bones notícies i Artur Mas ha tret les tisores. Els mitjans públics catalans són un dels seus objectius, des de fa setmanes els rumors de tota mena ja corren. L’actual consell de govern de la CCMA va ser elegit per dos terços del Parlament, tal com dicta la llei de corporació del 2007, excepte el president actual, Enric Marin. El mes de març de 2010 Albert Sàez va deixar el càrrec i el tripartit va presentar Enric Marin com a substitut, que no tenia el vist-i-plau de CiU, i per tant, era impossible escollir-lo. Veient el panorama, el tripartit va decidir aprovar un decret que permetia elegir el president per majoria simple del Parlament, aquell intent de desgovernamentalització dels mitjans públics va passar a “segon pla” amb aquest decret. Els membres de la CCMA poden ocupar els seus càrrec fins el gener del 2014, però desprès de tot l’enrenou sembla improbable que CiU mantingui aquest situació gaire temps. A més no es descarta que la institució pateixi un aprimament de consellers, com li podria passar també el CAC. Dels deu consellers que hauria de tenir, dos no són nomenats perquè els representants del PP i UD que van deixar el càrrec, no van ser substituïts.

Un dels acords amb el que CiU va fer que Mas fos investit president de la Generalitat va ser que en els temes de mitjans de comunicació es realitzessin en consens amb el PSC.

La #leysinde i com quantificar Internet

Al mateix temps que el govern està intentant aprovar la famosa “ley Sinde”, es reuneix amb diversos representants del sector de la comunicació per trobar una sola empresa que pugui mesurar les audiències a Internet. Una espècie d’EGM per Internet que puigui donar dades quantificables sobre l’accés a les webs. A les pàgines de Público, diari de Jaume Roures i molt pròxim al govern socialista, trobem el programa Buzziness. Aquest servei, creat per la companyia espanyola Guidance, associada amb Bitext, aposta per filtrar els continguts generats pels usuaris a la xarxa i transformar-los en anàlisi.

Si finalment  s’aprova la “ley Sinde”, com tot sembla que serà, es perseguiran els responsables de les webs de descarregues i no els usuaris. Seran les gestores de drets (SGAE) o els autors els que podran denunciar a la Comissió de Propietat Intel·lectual (un òrgan independent?), que iniciarà el procés de denúncia. Un cop surti del Parlament, s’haurà de redactar un reglament i compondre la Comissió, fent que, en principi, fins la pròxima primavera no sigui operativa.

Viure emocions fortes des del sofà té límits?

Samuel Koch és un jove estudiant alemany que en les seves estones lliure fa de doble d’acció. Aficionat a les acrobàcies, el passat dissabte va anar al “Que apostamos?” de la cadena alemanya ZDF per demostrar les seves capacitats. En el seu tercer intent per saltar amb molles per sobre de cotxes en marxa, conduits pel seu pare, aquest noi es va trencar el coll “en viu i en directe”.

Imprudència del gimnasta (per fer un desafiament televisiu on milions de persones estant mirant, i que requereix una força mental extraordinària) o que els directius de la cadena no van saber veure els límits per la quota de pantalla? Amb una quota del 25,6%, l’emissió es va tallar per primer cop en 30 anys. Cada cop les televisions, veient que Internet els hi guanya terreny, aposten per formats d’acció i aventura on es busca audiència a cop de “subidons” d’adrenalina, però té límit això?

Qui més paga, rep més aigua?

Finalment el Senat ha aprovat per unanimitat una moció que insta al Govern a modificar de “manera urgent” la normativa espanyola per garantir el principi de neutralitat de la xarxa. S’ha d’assegurar que els paquets de dades que circulen per la xarxa rebin el mateix tractament sense filtrar el trànsit per privilegiar, limitar o impedir l’accés a determinades pàgines o serveis.

Es té, evidentment, en compte el marc de la normativa europea i garanteix que els proveïdors de telecomunicacions compleixin el principi de neutralitat de la xarxa. Un altre camp per debatre és el de la informació personal, ja que la tecnologia no para d’evolucionar i problemes com els de difusió o tractament il·lícit de les dades, cada cop estaran més presents.