La socialització, la porta a l’oci digital

Sembla que el futur del negoci de la televisió i dels videojocs passa per la “socialització”. La integració dels jocs socials dins xarxes com Facebook, o la “esperada” Google+ poden fer revifar els dos sectors. En el món dels videojocs socials, encara amb gràfics i la jugabilitats molt simples, podríem dir que el potencial encara estar per desenvolupar. Jocs com Cityville,  han obert el camí de possibilitats per poder explotar el món de l’entreteniment social.

En el panorama televisiu, el model de negoci podria estar basat en que l’espectador actiu pugui adquirir avantatge per poder gaudir de la petita pantalla d’una manera millor. Com per exemple visionar esports en directe en Alta Definició, poder xatejar amb una persona després d’haver estat entrevistada, algun tipus de concurs per poder optar a ser tertulià…les opcions són infinites.

#Facebook és Mascherano i #Google, Xavi

Quan parlem d’Internet ens ve al cap una quantitat infinita d’informació. Per gestionar-la, actualment, trobem dos filosofies. Per una banda hi ha Facebook que, utilitzant un símil futbolístic, seria un pivot recuperador de pilotes. Un jugador que vol recuperar la pilota per després administrar-la, amb més o menys criteri. Per l’altra banda trobem Google, que veu el “futbol” amb una idea de distribució. Vol tenir la possessió de la pilota el màxim temps possible, es a dir, tenir informació per després passar-la a l’espai amb unes bones botes (algoritme). Facebook intenta aglutinar una gran quantitat d’informació personal o no, per gestionar-la sense que Google hi intervingui. Veurem quin tipus de futbol s’imposa, el de toc o el de recuperació.

 

Google i filtrar la informació #tsunami #japon

Tot apunta que la participació de manera activa, amb la publicació d’opinions, informació, vídeos o fotografies dels passius espectadors, radiooients o lectors, serà el futur del que avui és el periodisme. La narració en temps real només ha donat les primeres passes mitjançant, Twitter o Facebook. Els fluxos d’informació cada cop són més accelerats i instantanis i el paper del periodista és el de fer de filtre i d’interlocutor davant tota aquesta informació.  L’altre cara del paper de la informació i la tecnologia el trobem en els països repressius, els que disposen de pocs canals d’expressió. Fent que la població es pugui sentir més real al món virtual que no pas a la vida quotidiana. Aquesta llibertat a l’hora de dir el que penses a la xarxa, dóna la possibilitat de ser un mateix. Google sap interpretar aquesta situació i ha posat a disposició de la ciutadania japonesa una eina per trobar i buscar persones desaparegudes en el tsunami.

Del “pásalo” a difondre en massa #internet #redessociales

Els joves que protagonitzen la revolta als països islàmics són una generació que, amb Internet i la televisió per satèl·lit, s’ha occidentalitzat. El panorama inamovible de les dictadures repressives, juntament amb l’atur i unes precàries condicions socials, ha fet que reclamin una democratització de la societat. El paper de les xarxes socials ha estat el de dinamitzador de la individualitat de cadascun d’aquests joves.

Utilitzant un símil futbolístic, és com quan tota l’afició del Barça recrimina a un sol jugador o entrenador (que li preguntin a Luís FigoJosé Mourinho). Cada soci i seguidor pot tenir un judici sobre un jugador, que individualment no té pes, però quan tots es troben en un mateix canal, la seva visió s’expressa amb molta força.

Les xarxes socials a Internet no deixen de ser un megàfon, que abans no existia, que d’una banda, expressa de  manera horitzontal i massiva l’opinió de la gent, i de l’altra, agrupa. Dins l’augment de la individualitat de les noves tecnologies, les xarxes socials han esdevingut el canalitzador de la gent. Dins l’alienació que suposen les pantalles, (mòbil, televisió, tablets, pc’s, mac’s…) les xarxes socials esdevenen la combinació d’aquesta personalització de la realitat. Un altre dia podem continuar parlant del paper de la intimitat, la circulació d’informació personal i dades que flueixen en aquests sistemes de comunicació massius.

#Facebook no accepta els trastorns de personalitat

Tots tenim clar que Facebook va tenir un paper decisiu en les protestes populars d’Egipte.  Un dels artífex de la massificació de la protesta va ser Wael Ghonim, que va sorgir com un símbol de la revolta. Aquest enginyer informàtic egipci va utilitzar un pseudònim, sent una violació dels termes de servei de Facebook,  per crear un perfil i poder administrar una de les pàgines que incitaven a la revolta. Per aquest motiu l’empresa de Mark Zuckerberg va eliminar la pàgina que havia creat, limitant la llibertat d’expressió del poble egipci. Evidentment, quan les autoritats del govern egipci van conèixer el paper del Wael, el van empresonar durant 12 dies.

La preocupació per la utilització de pseudònims i no ser clar amb la personalitat de qui utilitza Facebook, ja ha saltat al debat del senat americà i preocupa la fomentació del lliure flux d’informació per a qualsevol persona amb accés a Internet. Segons els governants americans, la llibertat d’Internet ha de ser un dret inalienable (no entenc la seva postura favorable a la llei Sinde) sigui qui sigui qui la utilitzi. Crec que Facebook no canviarà la seva política sobre l’exigència d’utilitzar les seves identitats reals, per dues raons:

a)      L’augment descontrolat d’usuaris, que suposaria una major despesa de servidors iuna reducció de la velocitat a l’hora de navegar per ella.  Les primeres webs que albergaven xarxes socials van haver de plegar per aquest problema.

b)      L’endarreriment de la confiança dels usuaris vers la pròpia xarxa social i els seus usuaris. On no se sabria si ens estem relacionant amb una persona real o el seu avatar i seria molt perjudicial per Facebook.

Per tota la resta…Facebook Ofertas

Una de les futures i cada cop més pròximes aplicacions per a mòbils serà la de pagament , com si d’una targeta de dèbit es tractés. Els telèfons necessiten el chip Near Field Communication (NFC), amb el qual es pot transferir els moviments econòmics als terminals del punt de venda només apropant-lo. Els usuaris consideren aquest sistema força segur i s’utilitza sobretot per a petites compres d’uns 20€. Amb el pronòstic de considerar les TIC alguna cosa més que una moda passatgera i pensar que és una revolució econòmica, social i cultural que la majoria de la gent gran hauria de començar a acceptar, la xarxa cada cop aglutina més quantitat de mercat, tot i al crisi. Aquest futur sistema juntament amb el de Facebook Places, transformarà completament la nostra manera d’anar de compres.

Internet turmenta la justícia #lleisinde #leysinde

No parem de veure en els mitjans de comunicació l’aparició dels casos de violència masclista, els d’immigració il·legal, els infinits judicis per corrupció dels polítics, les trifurques entre membres de bandes, els impagaments de les empreses que no poden fer front a la crisi econòmica i un llarguíssim etcètera d’importants actes que, realment, repercuteixen en la vida social, política i econòmica de la ciutadania. Casos que han de passar per la justícia que, amb diferents criteris , dictamina les penes per a cada cas.

Els tribunals de l’estat espanyol es troben en una situació que si no està en el col·lapse, poc li falta. Amb tot aquest panorama caòtic, s’ha d’afegir el problema creixent de la intimitat i del drets dels continguts a Internet. Enviaments massius de missatges de text  com accions de màrqueting, per promocionar espectacles o articles de consum, seran cada cop més comuns com a eina de difusió. Així com el tràfic de les nostres dades personals dins de les xarxes socials. Només són dos dels problemes que, segur, esdevindran obstacles per a la nostre intimitat i que faran augmentar la feina a una justícia desbordada.