Anem bé quan el periodisme és protagonista?

El periodisme actual es presta massa sovint ha ser protagonista de l’actualitat enlloc d’explicar i interpretar. Agressions a corresponsals, peripècies radioactives, incursions a territori enemic…l’últim cas és el de la periodista (?) Ana Rosa Quintana. Ahir va assistir als jutjats de Madrid per declarar sobre l’entrevista que va realitzar a Isabel Garcia (dona de Santiago del Valle, condemnat per l’assassinat de Mariluz Cortés) del dia 23 de febrer, on va assegurar que el seu marit havia estat el responsable de la mort de la nena. La periodista va poder esquivar els mitjans de comunicació que l’esperaven, ja que va entrar per una porta reservada per funcionaris i jutges, enlloc d’entrar per la porta principal, com fan normalment els imputats. La Quintana no va passar pel calvari que han de passar gran part dels protagonistes que ella utilitza per omplir de continguts els seus programes.

La grandària si importa

Ja comencen aparèixer estudis que demostren que el fet de veure continguts multi plataforma, no fan que entre les diverses pantalles es treguin audiència. Seguir espectacles en directe des de diversos suports, fa augmentar el volum d’informació que es gestiona, però no fa perdre el nombre de seguidors. Els usuaris valoren positivament el fet de poder seguir un esdeveniment i aprofitar qualsevol font d’informació per a tenir accés a més coneixements, sobre el que estan veient.  Les companyies de telefonia i productores de continguts comencen a oferir la possibilitat de veure la televisió fora de casa (ara si que comencem a estar preparats per fer-ho) i sembla que això no restaria audiència de les televisions, al revès els hi afegiria.

El que està clar és que busquem les millors condicions per seguir les retransmissions, en aquest cas la pantalla més gran. Tot i que ens estem habituant a poder seguir continguts audiovisuals en suports que no siguin la pròpia televisió, i cada cop té menys pes on ens trobem. No és el mateix veure una sèrie al mòbil asseguts o estirats al sofà de casa, que poder-ho fer a la televisió de 40’’. La tendència sembla que serà el gènere i no pas la plataforma. Esports, viatges, concerts…aquets pot ser el camí en lloc del fet d’especialitzar el contingut en funció del dispositiu des d’on es veu. L’objectiu es avançar-se a la demanda del consumidor i saber on, quan, com, quan temps i amb quina freqüència visionarà.

Creativitat per vendre a televisió #television

La fragmentació d’audiències provocada per la TDT, la retirada de publicitat de TVE i la limitació de temps destinat a la publicitat, han fet que els anunciants aguditzin l’enginy per captar l’audiència. Cada format d’anunci està pensat per el tipus de públic al qual està dirigit. Amb un preu més elevat, els anuncis “especials” es perfilen com una publicitat més comestible per l’espectador, ja de per si saturada.

Morphing: Canvi de logotip de la cadena a la comunicació d’un anunciant. Donant pas al bloc de publicitat.

Sobreimpressió dinàmica: El logotip de l’anunciant es fusiona amb el públic o el decorat.

Product placement: Integració del producte en els continguts passant a formar part del guió del programa o sèrie.

Moment intern: Espai integrat totalment dins del programa televisiu i en que el producte es prescrit pel propi presentador. El preu depèn del programa i del cache del conductor que ho anuncia.

Telepromoció: Molt semblant al moment intern, però hi ha un separador o interrupció escènica per la presentació del producte o servei.

El salt de la xarxa social als televisors #otlive

Les televisions i productores de l’estat espanyol comencen adonar-se que Internet i TV és un enllaç, que els hi agradi o no, acabarà succeint. Fusions i moviments al marge, els operadors continuen amb la guerra de l’audiència i no es centren en el més important, els continguts a la xarxa. S’ha d’apostar de manera contundent i unànime per Internet. Utilitzar el televisor per visionar continguts audiovisuals, navegar o interactuar. Ha de ser una finestra multimèdia bidireccional, que deixi de ser un simple receptor, que sigui un canal del que puguin sortir molts missatges. La que sembla que si ha escoltat la demanda dels seguidors és Gestmusic, productora d’Operación Triunfo. Aquesta productora pertany a Telefónica, que fa poc va comprar la xarxa social espanyola Tuenti, per tant, no és estrany que estigui molt interessada en potenciar l’activitat social dins de la xarxa. Els participants d’aquesta nova edició hauran d’augmentar la seva reputació on-line i dinamitzar els seus perfils de Facebook i Twitter. Per això disposaran d’un nou professor, Juanjo Amorín (@jjamorin). La web deixa de ser un canal unidireccional i es transforma en un agregador de continguts proposats i produïts pels espectadors del programa. Durant el directe, Amorín i quatre bloguers comentaran la gala en temps real a Twitter, Facebook o “qualsevol altre plataforma”.

Any nou, plató d’informatius nou

Tot i que es preveu un exercici auster, Antena 3 ha estrenat un nou plató. Amb un nou concepte a l’hora d’explicar les notícies, es trenca amb la tradicional imatge frontal del presentador darrera d’una taula, fet que TV3 ja ho proba tímidament des de fa temps. A nivell de color, la cadena de Planeta aposta pels taronges, negres i blancs. La incorporació d’elements tècnics i gràfics a l’hora de narrar l’actualitat faciliten que l’espectador presti atenció, no raonar, el que passa en pantalla. L’expectativa d’un augment de la implementació dels televisors 3D pot fer, d’aquest canvi de disseny del plató i d’explicar l’actualitat, un pas endavant en el format televisiu. Antena 3, amb la segona temporada de la sèrie Los Protegidos, gravada en 3D, ja ha mostrat que aposta per aquest format.

La cadena comercial aposta fort per diferenciar-se de l’entreteniment de Tele 5 i pot cobrir el forat deixat per la informació de Cuatro. Tot i que a l’estat espanyol el talking head continua com a líder…els informatius de TVE tenen 2,6 milions d’espectadors de mitjana.

Viure emocions fortes des del sofà té límits?

Samuel Koch és un jove estudiant alemany que en les seves estones lliure fa de doble d’acció. Aficionat a les acrobàcies, el passat dissabte va anar al “Que apostamos?” de la cadena alemanya ZDF per demostrar les seves capacitats. En el seu tercer intent per saltar amb molles per sobre de cotxes en marxa, conduits pel seu pare, aquest noi es va trencar el coll “en viu i en directe”.

Imprudència del gimnasta (per fer un desafiament televisiu on milions de persones estant mirant, i que requereix una força mental extraordinària) o que els directius de la cadena no van saber veure els límits per la quota de pantalla? Amb una quota del 25,6%, l’emissió es va tallar per primer cop en 30 anys. Cada cop les televisions, veient que Internet els hi guanya terreny, aposten per formats d’acció i aventura on es busca audiència a cop de “subidons” d’adrenalina, però té límit això?

L’altra màfia italiana

La RAI3, tercera cadena pública italiana, va estrenar ara fa quatre setmanes el programa “Vieni via con me”. Un espai presentat pel periodista Fabio Fazio i l’escriptor Roberto Saviano, amenaçat de mort per escriure Gomorra. Amb aquesta emissió l’autor italià ha estat capaç de superar les audiències del reality dels reality, Gran Hermano. En aquest programa no és crida com a les tertúlies, ni la gent es despulla com en els programes de realitat, podria servir com exemple i arribar a ser un senyal que demostra que, encara que sigui a través de la petita pantalla, la gent italiana té anhel de valors. Tot això a un país on no ets ningú si no ets corrupte o especulador.

Subtitular en Esperanto

Dins un món cultural i econòmicament globalitzat el repte és, després de fer-ho amb pel·lícules i sèries a Internet, arribar a subtitular les emissions en directe. La tecnologia actualment no està preparada, tot i que s’està avançant molt en aquest camp. La llei audiovisual de l’estat espanyol imposa unes quotes als operadors televisius de programació accessible per a persones amb discapacitats auditives o visuals. Una altra part interessada és la subtitulació de les sèries americanes que arriben de l’altre costat de l’Atlàntic, en anglès. Actualment la indústria treballa per una televisió híbrida, que sigui capaç de rebre senyal de vídeo per aire i un senyal per ADSL, fet que facilitaria l’accés a la subtitulació.

Participatory Culture Fundation, amb un projecte finançat per la Fundació Mozilla, ha presentat una eina, de codi  lliure i gratuït, capaç de subtitular qualsevol tipus de vídeo sense necessitat de descarregar software o que el vídeo s’hagi d’allotjar a una plataforma o estigui en un format determinat. Consisteix en afegir l’aplicació al vídeo i adjuntar els subtítols. És una eina col·laborativa, com si fos un article de la wikipedia, on es permeten millores continues dels canvis. Aquesta aplicació permetrà trobar els vídeos més fàcilment, perquè les cerques funcionen millor si el vídeo va acompanyat de text.

Us deixo un exemple.

Esteban TV perd, de moment, el combat amb Youtube

La falta d’intervenció i control sobre els continguts que els usuaris de Youtube pugen a la xarxa, ha estat la defensa del portal dels vídeos davant la demanda que va imposar Telecinco. La cadena amiga basa la seva demanda argumentant que Youtube no només fa d’intermediari entre els usuaris, ja que facilita i crea continguts en el seu propi benefici. En funció de la intervenció en el tractament i transmissió de la informació, la llei actuarà en major o menor mesura. El desmesurat nombre de vídeos allotjats a Youtube fan que sigui impossible controlar tot el material, eximint la responsabilitats dels continguts pujats pels usuaris. Tot i que la web disposa d’eines que permeten la identificació i denúncia dels continguts de caràcter il·lícit.

Aquesta sentencia del passat 20 de setembre del Jutjat Mercantil número 7 de Madrid, representa un insòlit precedent que convida a la reflexió sobre la tensió existent entre els interessos de la industria de continguts i els prestadors de serveis a la xarxa.

Comunisme digital

El consell de ministres va aprovar el passat divendres un múltiplex a cada operadora d’àmbit estatal. Tot i que les assignacions no són definitives (quina novetat), s’hauran d’esperar a la finalització del repartiment de les freqüències de l’espectre o Dividend Digital. Després d’això, els operadors disposaran de més capacitat per a posar en marxa l’alta definició i la televisió en 3D, on es necessita més espai que un canal convencional. Tele 5 i Antena 3 estan en procés d’engegar nous canals, pel que de moment, es deixa en segon pla els avenços tecnològics (quina novetat). Parlant d’espai, Internet cada cop més aposta per l’streaming i el cloud computing. Totalment al revés del que aquesta aposta dels ministres. Spotify o seriesyonkis són dos clars exemples d’aquests lloguers de continguts a la xarxa. El dispositius mòbils (estan dissenyats per guardar poca informació), l’augment de velocitat de connexió i la instantaneïtat està afavorint aquestes modalitats de descarrega. Amb aquests serveis també es pot fruir de l’alta definició, també es apte en multi plataforma i el millor: és “il•limitat” i més difícil de regular. S’ha de canviar la mentalitat que per gaudir d’un contingut no és necessari tenir-lo en el món digital.