Quan la polèmica salta de les pantalles al carrer #Barça #Madrid #fb

Mentre les dades d’atur i la catàstrofe de Fukushima s’esvaeixen entre tant futbol i casament reial, el que està clar és que l’espècie humana continua igual. Durant les celebracions per la classificació del FC Barcelona per la final de Wembley, un grup de “seguidors” van acabar llançant diversos objectes contra la premsa que cobria la concentració a Canaletes. Mourinho, Guardiola, la central lechera…diversos han estat els factors que han agitat els ànism de la gent duran els dies previs i post al partit. La premsa venia exemplars a pilons i les audiències dels programes de debat esportiu, no paraven de pujar. Entre tant soroll mediàtic cal destacar Punto Pelota, presentat i dirigit per Josep Pedrerol. El programa d’Intereconomia, amb un discurs molt controvertit, encès per Tomàs Roncero, està aconseguint audiències que han arribat a superar a La Sexta, Antena 3 o TVE. Aquesta agitació del sempre polèmic debat entre madridistes i barcelonistes està donant els seus fruits, però, a quin preu?

El debat a les xarxes socials sobre les expulsions de Pepe i Mourinho, gols anul·lats, agressions…provoca un reflex en la recaptació que tenen amb els missatges de mòbil i amb les altes audiències a Catalunya quan guanya el Barça (aquest fet cultural mereix un post). Però ha encès els ànims de la culerada que es va aplegar a la font de Canaletes després de la classificació per la final de la Champions. Podríem dir que es va produir una manifestació física del debat que ells mateixos van provocar. Un exemple més d’aquesta competència que les xarxes socials estan produint entre institucions, mitjans i particulars. Una cosa és canalitzar i animar la participació en xarxes socials i missatgeria, i l’altre és animar tant el discurs que pugui tenir repercussions a la vida real.

Copa, lliga i Champions (en obert) #elclasico #BarçaMadrid

L’atzar ha designat que durant la temporada 2010-11 veurem fins a 5 clàssics. Després que Roures fes negoci amb el 5-0, era de pagament en dilluns després de les eleccions, podrem veure els quatre partits gratuïts en 18 dies: la tornada de lliga (16 d’abril), final de copa (20 d’abril) i semifinals de Champions (27 d’abril i 3 de maig). Tots a televisions públiques (més La Sexta que tal i com està, gairebé també ho és), gràcies a la decisió de l’interès general que va designar Alvarez-Cascos. És curiós que tant TVE com TV3, les dues submergides en greus crisis econòmiques, disposin de recursos suficients com per fer front a l’elevadíssima despesa (RTVE molt més) que suposa adquirir els drets d’emissió d’esdeveniment esportius com són: Copa, lliga i Champions. Així com el desplaçament dels nombrosos professionals que fan possible la retransmissió, amb versions personalitzades per les diverses televisions.

Crec sincerament que les televisions públiques han d’estar per sobre dels interessos del mercat, i que han de ser potents per garantir la llibertat d’informació i el pluralisme. Però també han de saber controlar certes despeses, més en els temps que correm.  Podem considerar els informatius de les cadenes públiques com la base del servei públic que realitzen, però sempre passen a segon terme quan hi ha una retransmissió esportiva en directe. O són despeses que interessen “realitzar” a l’administració per deixar de pensar en d’altres qüestions?

Continua llegint

#Facebook és Mascherano i #Google, Xavi

Quan parlem d’Internet ens ve al cap una quantitat infinita d’informació. Per gestionar-la, actualment, trobem dos filosofies. Per una banda hi ha Facebook que, utilitzant un símil futbolístic, seria un pivot recuperador de pilotes. Un jugador que vol recuperar la pilota per després administrar-la, amb més o menys criteri. Per l’altra banda trobem Google, que veu el “futbol” amb una idea de distribució. Vol tenir la possessió de la pilota el màxim temps possible, es a dir, tenir informació per després passar-la a l’espai amb unes bones botes (algoritme). Facebook intenta aglutinar una gran quantitat d’informació personal o no, per gestionar-la sense que Google hi intervingui. Veurem quin tipus de futbol s’imposa, el de toc o el de recuperació.

 

La guerra del futbol passarà a Internet #Champions

Mentre la Sexta i gran part dels clubs de futbol de la lliga espanyola pressionen perquè s’elimini el partit en obert dels dissabtes (cal recordar que TV3 va crear el monstre de Jaume Roures), un pub anglès de Portsmouth (“The red, white & blue”) va començar ha posar les bases del que algun dia pot arribar a esdevenir el lliure mercat dels drets televisius a nivell europeu. Karen Murphy, propietària del pub, veient l’alt cost del servei d’Sky Sports, operador que ofereix el partits de la lliga anglesa, va contractar el de la cadena grega Nova, que era molt més econòmic. Després de ser demandada per Sky, Karen va recórrer al Tribunal Europeu de Justícia, que finalment va aprovar que el pub pogués continuar emetent els partits mitjançant el canal grec, posant en dubte l’exclusivitat geogràfica dels drets televisius que reparteix la UEFA, que s’assignen als clubs de cada país en funció de la classificació de cada equip a la seva lliga domèstica i del nombre de partits que disputa a la Champions. Aquesta forma de repartir els diners de les televisions és coneix com Market pool.

El futbol, com el JJ.OO, sempre esdevé un referent a nivell de gestió de drets de retransmissió i amb aquesta situació pot estar sorgint un nou panorama de gestió i difusió de drets d’esdeveniments en directe. La plataforma on pot materialitzar-se aquesta difusió és, evidentment, Internet. Només com exemple, després d’una any de l’apagada analògica de la televisió a Catalunya, encara queden més de 30 canals perquè comencin a emetre. Veient les carències de la tecnologia de la TDT i la cada cop major cobertura de l’ADSL i fibra òptica dins el territori, considero que s’hauria de replantejar la conceptualització del model televisiu a Catalunya. Caldria comprovar el negoci que va fer Abertis amb la instal·lació i reforç de les xarxes per poder emetre per TDT, però crec que si s’hagués invertit en subvencionar una fibra òptica ràpida i econòmica, el nivell d’implantació de la IPTV seria molt major i ens permetria encarar el futur de la TV a través d’Internet amb molta més capacitat.

La grandària si importa

Ja comencen aparèixer estudis que demostren que el fet de veure continguts multi plataforma, no fan que entre les diverses pantalles es treguin audiència. Seguir espectacles en directe des de diversos suports, fa augmentar el volum d’informació que es gestiona, però no fa perdre el nombre de seguidors. Els usuaris valoren positivament el fet de poder seguir un esdeveniment i aprofitar qualsevol font d’informació per a tenir accés a més coneixements, sobre el que estan veient.  Les companyies de telefonia i productores de continguts comencen a oferir la possibilitat de veure la televisió fora de casa (ara si que comencem a estar preparats per fer-ho) i sembla que això no restaria audiència de les televisions, al revès els hi afegiria.

El que està clar és que busquem les millors condicions per seguir les retransmissions, en aquest cas la pantalla més gran. Tot i que ens estem habituant a poder seguir continguts audiovisuals en suports que no siguin la pròpia televisió, i cada cop té menys pes on ens trobem. No és el mateix veure una sèrie al mòbil asseguts o estirats al sofà de casa, que poder-ho fer a la televisió de 40’’. La tendència sembla que serà el gènere i no pas la plataforma. Esports, viatges, concerts…aquets pot ser el camí en lloc del fet d’especialitzar el contingut en funció del dispositiu des d’on es veu. L’objectiu es avançar-se a la demanda del consumidor i saber on, quan, com, quan temps i amb quina freqüència visionarà.

Un tràveling de pro evolution

Canal + en els dos últims partits del Reial Madrid ha utilitzat un tràveling experimental, movent el pla màster de la retransmissió. Aconseguint un pla molt semblant als videojocs, aquest tràveling penjat a uns 40 metres, només es pot fer, de moment, en el Bernabéu ja que és l’únic estadi que disposa d’aquesta situació. De moment no té nom, es triga dos dies en muntar el sistema i, segons els responsables de retransmissions de Digital +, és car. System Grip, empresa dedicada al lloguer de grues i tràvelings és l’empresa encarregada d’unir el pla zenital al pla lateral de l’spider.

Tele 5 guanya el mundial 2010

Com ja sabíem, la televisió ha demostrat, novament en aquest mundial de Sud-àfrica, el seu immens poder de convocatòria amb els esdeveniments en directe, consolidant-se com un canal de comunicació massiu. Tot i que cada cop les televisions pensen més en clau interactiva, amb un context de crisi i amb un augment de la immigració, el consum televisiu passa per un molt bon moment. La cadena de Berlusconi ha aconseguit reunir més de 15 milions d’espectadors durant la final de la copa del món de futbol, fent el màxim històric d’una televisió a Espanya. Amb més de 900 espots en el temps dels partits, gairebé 3 cops més que la mitja anual.

Aquests nivell d’audiència han fet que la valoració en borsa de la “cadena amiga” hagi arribat al 21,5%. Però no salva que la disminució d’inversió en publicitat, ha propiciat la més que possibles fusió de T5 i Cuatro, juntament amb el recolzament del govern amb diverses mesures, en la que s’inclou l’eliminació de la publicitat de TVE. La crisi també ha provocat l’obertura de diverses portes de negoci, com la retransmissió d’esdeveniments culturals i esportius a les sales de cinema o que Internet i la telefonia mòbil puguin complementar les comunicacions televisives.