Un tràveling de pro evolution

Canal + en els dos últims partits del Reial Madrid ha utilitzat un tràveling experimental, movent el pla màster de la retransmissió. Aconseguint un pla molt semblant als videojocs, aquest tràveling penjat a uns 40 metres, només es pot fer, de moment, en el Bernabéu ja que és l’únic estadi que disposa d’aquesta situació. De moment no té nom, es triga dos dies en muntar el sistema i, segons els responsables de retransmissions de Digital +, és car. System Grip, empresa dedicada al lloguer de grues i tràvelings és l’empresa encarregada d’unir el pla zenital al pla lateral de l’spider.

Alguna cosa més que “Felipe y Letizia” i “Hispania”

Internet i els mitjans de comunicació són com el banc d’un plaça, allà podem parlar, criticar, estimar…és una extensió de la vida real, on poden cohabitar gent interessant amb autèntics imbècils. Per exemple, no s’haurien de tancar les xarxes socials per culpa dels delictes que succeeixen allà, de la mateixa manera que no es tanquen els carrers perquè hi han robatoris o es clausuren ajuntaments perquè hi han regidors corruptes. Tot i que hi han diverses veus polítiques i intel·lectuals (?) que demanen accions contundents per acabar amb la xarxa de xarxes o amb d’altres mitjans, sobretot la televisió. Considero que el problema no és la tecnologia, sinó de la persona que la utilitza per fer delictes. No s’haurien d’imputar els mitjans de comunicació de masses dels actes maliciosos de la gent, és responsabilitat de cadascú conèixer les eines i saber interpretar el seu llenguatge, i de l’administració fer que ho coneguem. Com a la vida real, es necessari un mínim de regulació per, almenys, fer més complicat el fet de voler fer una falta.

Crisi econòmica? Aprèn a jugar

L’estat espanyol continua sense apostar per la industria del videojoc. Sent un dels majors consumidors de jocs virtuals, on supera de llarg el DVD, la música gravada o el cinema, el mercat espanyol del videojoc ha continuat creixent tot i la crisi econòmica. Els productors espanyols de videojocs han de marxar a l’estranger per desenvolupar les seves carreres professionals ja que ni es potencia el talent, ni es faciliten les condicions legals per a que les multinacionals s’estableixin al territori.

És un greu problema que l’estat continuï apostant per economies com el turisme i la construcció i deixi de banda dels plans de finançament la industria del videojoc. Només afegir que els videojocs suposen un 8% del mercat mundial de l’oci i que aquesta fracció aconsegueix vendre el 90% del que produeix.