L’autoritat que fa ballar (Dj Gaddafi i el Zenga Zenga Mix)

La televisió continua amb la seva pèrdua de poder i continua el seu abandonament com a gran relat de la comunicació global. Com l’entorn social que defensa Zygmunt Bauman, d’una realitat líquida en la que vivim (relacions, professió, creences…) el paper de la petita pantalla ha abandonat la situació dominant i única, per deixar pas a les opinions i produccions de la gent del carrer. Tot i mostrar-se, actualment de manera “desmesurada” en el món islàmic, una realitat canviant, els poders polítics i econòmics continuen mostrant podades en escena i demostracions de control davant la massa per fer evident aquest poder. Com a clars exemples, els sermons dels diferents dictadors, que finalment (o no) han estat enderrocats, defensant el seu poder.

Les imatges que veiem a la televisió guanyen força i autenticitat com més casolanes siguin. És curiós que avui dia, on les imatges en 3D s’implementen cada cop amb més pes i espectacularitat, les produccions amateurs tenen una força informativa molt major i amb un alt component de credibilitat. Actualment es disposen de diferents aplicacions que permeten compartir “en directe” la realitat, mitjançant un mòbil i connexió a Internet. Accions com anunciar el tancament de les emissions de TV3 a València o que els partits polítics siguin els que produeixin el senyal per retransmetre els mítings electorals, comencen a semblar estratègies fòssils.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s