Necessitem més periodistes com @anapastor_tve

En el transcurs del programa “Los desayunos de TVE” de fa un parell de dies, presentat per la periodista Ana Pastor, varem assistir a un combat que considero que s’hauria de produir molt més sovint. A la pregunta sobre la “dura” campanya del PP sobre les informacions que apareixen a RTVE, María Dolores de Cospedal, secretaria general del PP, va contestar de manera molt contundent acusant a l’ens públic de no ser neutral. La falta d’objectivitat, d’independència informativa, d’imparcialitat i pluralitat, també van ser alguns dels arguments que de Cospedal va utilitzar per referir-se a la cadena estatal.

Segurament la informació que apareixen en els informatius de RTVE no complauen els dirigents del PP, però passa exactament el mateix quan és a l’inversa. Per això s’hauria de dotar l’organisme d’una estructura formada per PERIODISTES i gent especialitzada que vetllés per donar una informació el més subjectiva possible dins una cadena estatal i pública. No mantenir periodistes perquè tenen el carnet i fins i tot arriben a comptabilitzar les vegades que apareixen les paraules Zapatero, PP o PSOE de l’off d’una notícia. O que es degraden o s’alcen en funció del partit que està al poder. En aquets sentit, només cal veure qui fan ara les peces després del canvi de poder a la Generalitat.

Copa, lliga i Champions (en obert) #elclasico #BarçaMadrid

L’atzar ha designat que durant la temporada 2010-11 veurem fins a 5 clàssics. Després que Roures fes negoci amb el 5-0, era de pagament en dilluns després de les eleccions, podrem veure els quatre partits gratuïts en 18 dies: la tornada de lliga (16 d’abril), final de copa (20 d’abril) i semifinals de Champions (27 d’abril i 3 de maig). Tots a televisions públiques (més La Sexta que tal i com està, gairebé també ho és), gràcies a la decisió de l’interès general que va designar Alvarez-Cascos. És curiós que tant TVE com TV3, les dues submergides en greus crisis econòmiques, disposin de recursos suficients com per fer front a l’elevadíssima despesa (RTVE molt més) que suposa adquirir els drets d’emissió d’esdeveniment esportius com són: Copa, lliga i Champions. Així com el desplaçament dels nombrosos professionals que fan possible la retransmissió, amb versions personalitzades per les diverses televisions.

Crec sincerament que les televisions públiques han d’estar per sobre dels interessos del mercat, i que han de ser potents per garantir la llibertat d’informació i el pluralisme. Però també han de saber controlar certes despeses, més en els temps que correm.  Podem considerar els informatius de les cadenes públiques com la base del servei públic que realitzen, però sempre passen a segon terme quan hi ha una retransmissió esportiva en directe. O són despeses que interessen “realitzar” a l’administració per deixar de pensar en d’altres qüestions?

Continua llegint

#Followers ‘s i #Twitter ‘s

Els periodistes i el món de la comunicació es troba en un moment de debat intens sobre si el servei d’informació ha de ser gratuït o de pagament, així com trobar la fórmula secreta per generar rendibilitat en els nous suports. Els continguts de la informació tendeix cap a buscar les pulsions de l’esser humà (violència de gènere, fenòmens meteorològics, desastres naturals…), una manera “low cost” d’arribar a l’espectador. El periodisme i la informació són serveis, no un producte. Considero que s’ha de pensar a llarg termini, i no seguir casos com l’economia o la política, que han buscat el rendiment a molt curt termini i ha passat el que ha passat. Ha de ser una llum que guia la població, i continuar sent la veu crítica que vigila el poder.

Twitter, amb el perill que finalment acabi només sent una moda, està esdevenint una plataforma on el periodisme pot evolucionar. El problema d’aquesta plataforma són els líders d’opinió, importa més qui diu què que el què realment s’està dient. La veu dels mitjans de comunicació ha baixat considerablement vers altres personatges influents com són actors, farandulers, esportistes, gurus…És cert que el periodisme produeix més twits, però les “celebrities” són mes llegides. Un altre dels problemes és l’accentuadíssima endogàmia que trobem a Twitter. Els que es dediquen al món de la comunicació es segueixen entre si i no aconsegueixen fer-se seguir per d’altres sectors. Potser només el món del periodisme esportiu aconsegueix trencar aquesta barrera, ja que podríem considerar un “entreteniment” universal. S’hauria de potenciar molt més la participació i interacció del “periodistes” amb d’altres usuaris de la plataforma. Millorar la participació i la reciprocitat entre els mitjans de comunicació i el seu “star-system” professional i la pròpia massa.

Comunitats que es volen entretenir esperant el bus

La invasió d’Smartphones i de ginys capaços d’ampliar els coneixements d’interacció dels usuaris provoquen que, cada cop més, els consumidors vulguin participar dins les accions publicitàries. Amb un contingut atractiu les marques han de proporcionar un entorn d’interacció, ja que d’aquesta manera expandeixen la seva notorietat. L’aplicació del codi QR, Bluetooth o les lones interactives, tot val quan l’objectiu és crear expectació a l’usuari. Les empreses han de donar la benvinguda a la cultura corporativa i començar a relacionar-se amb el consumidor d’una manera transversal. De serveis o de  productes, han de ser capaces de crear comunitats amb afinitats, fent participar a gran part dels que les formen. Potenciant la interacció entre els components d’aquestes xarxes, coordinant, però no imposant.

#Facebook és Mascherano i #Google, Xavi

Quan parlem d’Internet ens ve al cap una quantitat infinita d’informació. Per gestionar-la, actualment, trobem dos filosofies. Per una banda hi ha Facebook que, utilitzant un símil futbolístic, seria un pivot recuperador de pilotes. Un jugador que vol recuperar la pilota per després administrar-la, amb més o menys criteri. Per l’altra banda trobem Google, que veu el “futbol” amb una idea de distribució. Vol tenir la possessió de la pilota el màxim temps possible, es a dir, tenir informació per després passar-la a l’espai amb unes bones botes (algoritme). Facebook intenta aglutinar una gran quantitat d’informació personal o no, per gestionar-la sense que Google hi intervingui. Veurem quin tipus de futbol s’imposa, el de toc o el de recuperació.

 

#Twitter vs #Facebook

Una companya d’universitat va apuntar ahir al Twitter, que Facebook fomenta la conversa i que el mateix Twitter, serveix com a mitjà de difusió. La meva pregunta va ser en la situació en que es vinculen les dues plataformes, si esdevé una conversa que es difon. La seva resposta va ser, que no és útil utilitzar aquesta vinculació, ja que el llenguatge no és el mateix, que no es dirigeixen al mateix públic.

Estic d’acord en que no ens em de centrar en el simple fet de la difusió, que els continguts s’han de cuidar i han de ser de profit per qui els llegeixo els visiona, però és fonamental que els comparteixi. Les marques han de saber aprofitar les noves tecnologies, les que realment necessiten, i que poden ser una molt bona manera d’apropar-se als consumidors. Twitter es una manera molt “personal” de comunicar-se amb una empresa, servei o administració i que fomenta la conversa entre la gent. Que pot oferir un servei d’atenció al client personal i immediata. Facebook és una gran cartellera d’informació on es pot compartir, ampliar o debatre. En definitiva, que són compatibles, amb el públic altament fragmentat i indexables.

La guerra del futbol passarà a Internet #Champions

Mentre la Sexta i gran part dels clubs de futbol de la lliga espanyola pressionen perquè s’elimini el partit en obert dels dissabtes (cal recordar que TV3 va crear el monstre de Jaume Roures), un pub anglès de Portsmouth (“The red, white & blue”) va començar ha posar les bases del que algun dia pot arribar a esdevenir el lliure mercat dels drets televisius a nivell europeu. Karen Murphy, propietària del pub, veient l’alt cost del servei d’Sky Sports, operador que ofereix el partits de la lliga anglesa, va contractar el de la cadena grega Nova, que era molt més econòmic. Després de ser demandada per Sky, Karen va recórrer al Tribunal Europeu de Justícia, que finalment va aprovar que el pub pogués continuar emetent els partits mitjançant el canal grec, posant en dubte l’exclusivitat geogràfica dels drets televisius que reparteix la UEFA, que s’assignen als clubs de cada país en funció de la classificació de cada equip a la seva lliga domèstica i del nombre de partits que disputa a la Champions. Aquesta forma de repartir els diners de les televisions és coneix com Market pool.

El futbol, com el JJ.OO, sempre esdevé un referent a nivell de gestió de drets de retransmissió i amb aquesta situació pot estar sorgint un nou panorama de gestió i difusió de drets d’esdeveniments en directe. La plataforma on pot materialitzar-se aquesta difusió és, evidentment, Internet. Només com exemple, després d’una any de l’apagada analògica de la televisió a Catalunya, encara queden més de 30 canals perquè comencin a emetre. Veient les carències de la tecnologia de la TDT i la cada cop major cobertura de l’ADSL i fibra òptica dins el territori, considero que s’hauria de replantejar la conceptualització del model televisiu a Catalunya. Caldria comprovar el negoci que va fer Abertis amb la instal·lació i reforç de les xarxes per poder emetre per TDT, però crec que si s’hagués invertit en subvencionar una fibra òptica ràpida i econòmica, el nivell d’implantació de la IPTV seria molt major i ens permetria encarar el futur de la TV a través d’Internet amb molta més capacitat.