Un eco que no es pot silenciar

El paper dels mitjans a Tunísia, la llei de premsa hongaresa, el debat del consell audiovisual estatal…últimament, per variar, la premsa va plena de conflictes entre el poder i els mitjans. En una època en que comunicar-se de manera “massiva” està a l’abast de tothom, el poder continua capficat en voler controlar els mitjans de comunicació de masses, principalment la televisió…a veure que passarà amb Don Silvio?

El govern de l’hongarès Viktor Orban ha engegat una llei, i ha provocat forts debats al Parlament europeu, en que instaura a les televisions públiques un consell de redacció unificat i centralitzat. Aquest “organisme” decidirà els contingut abans d’emetre-ho, eliminant el secret de la font d’informació. En el cas dels Consells Audiovisual, s’actua un cop s’ha emès. Com si ho fes el mateix Coco de Barri Sèsam, cal diferenciar entre censura, abans i regulació, després.

A Tunísia alguns joves han canviat les pedres per càmeres i han deixat de córrer per fer fotografies i vídeos per penjar-los a la xarxa. El paper determinant de la televisió qatarí Al-Jazira, lluny de ser l’espasa mediàtica dels terroristes, esdevenint la veu de la revolució àrab. Una revolució, que va més enllà dels mitjans, està passant. La gent i la facilitat de comunicació són els veritables protagonistes. El conflicte que marcarà la informació serà fins on arriba aquesta llibertat d’informar i on comença el dret a la intimitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s