Una tragèdia grega en un ring de Pressing Catch

Miguel Roig, director creatiu de la multinacional de publicitat Saatchi & Saatchi, ha realitzat un estudi, “Belén Esteban y la fabrica de porcelana”, sobre la figura de la ex de Jesulín de Ubrique i el seu significat dins la postmodernitat i els mitjans de comunicació. En una època on s’han perdut els referents en matèria de valors i on tot s’ha tornat líquid (Zygmunt Bauman), els reality shows i les històries  que connecten amb la vida en directe han esdevingut “referents” (?) de la societat. Amb un ritme narratiu de telenovel·la i amb una trama que enganxa, l’espectador s’identifica de manera extrema amb un personatge de la vida real, on no sabem que passarà en un relat que s’escriu dia rere dia.  S’ha de destacar el paper d’altres suports com són les revistes del cor, on la capacitat de narració de la protagonista a l’hora d’exposar els seus sentiments es veu reforçada setmanalment. Fins i tot els politics volen mostrar-se vitals, espontanis i atacant a l’adversari com fa la mare de l’Andreita.

Com si d’un Royal Rumble es tractés, tot està molt ben calculat. Amb cops ficticis, on només fan mal els “accidentals” i on els periodistes han deixat de ser analistes que comenten les claus i els cops, per convertir-se en lluitadors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s