Espectacularització de l’íntim

Els conceptes com intimitat, exhibició o pudor han deixat de ser el preuat tresor que guardàvem davant dels ulls de la resta. Fotografies a xarxes socials, hiperexposició de polítics i famosos o l’augment continu de l’ego, fan que el concepte del privat s’hagi  transformat d’una generació a l’altre. El descomunal volum d’informació ha fet que, diferenciar els continguts que compartim amb la resta o el que expressem, s’hagi convertit en una missió impossible. No deixar de nodrir la nostra xarxa de contactes i perquè no negar-ho, l’il·limitat ego, ens obliguen a no parar d’exhibir els nostres actes i compartir experiències.

Per prevenir aquesta proliferació del rumor, la propaganda o la desinformació, es necessària una llei que fixi valors com la ètica i la responsabilitat, almenys que estableixi una base mínima.

La socialització, la porta a l’oci digital

Sembla que el futur del negoci de la televisió i dels videojocs passa per la “socialització”. La integració dels jocs socials dins xarxes com Facebook, o la “esperada” Google+ poden fer revifar els dos sectors. En el món dels videojocs socials, encara amb gràfics i la jugabilitats molt simples, podríem dir que el potencial encara estar per desenvolupar. Jocs com Cityville,  han obert el camí de possibilitats per poder explotar el món de l’entreteniment social.

En el panorama televisiu, el model de negoci podria estar basat en que l’espectador actiu pugui adquirir avantatge per poder gaudir de la petita pantalla d’una manera millor. Com per exemple visionar esports en directe en Alta Definició, poder xatejar amb una persona després d’haver estat entrevistada, algun tipus de concurs per poder optar a ser tertulià…les opcions són infinites.

El show de Ciutadella @acampadabcn #parlamentcamp

L’efecte “Indignats” pot ser una petita resposta a la ja de per si desfavorida imatge dels polítics catalans. Després del show de Ciutadella, s’ha creat un clima de sentir una major simpatia cap ells després dels helicòpters, mossos, jaquetes pintades i demés fets incívics i violents. El públic també es veu gratificat quan veu aquestes figures com “cauen” i poder corroborar que s’ho tenen ben merescut. Sigui una o altre causa, la imatge del món de la política catalana ha sortit reforçada.

No sabrem mai si van començar els aldarulls els mossos infiltrats dins de la massa, que esperava l’arribada dels diputats, o que un grup dels indignats van colpejar i amenaçar  els propis legisladors. El que està clar és que el tractament dels mitjans de comunicació vers els fets ha creat un efecte de mimetisme vers els polítics.

Amb uns 600.000 espectadors de mitjana, el dos TN’s de TV3 van amplia la seva durada de 80 minuts el del migdia i d’una hora el de la nit i unes audiències d’un 29,6% i 23,3% respectivament. Sembla que el futur del periodisme ha d’anar pel camí de l’anàlisi i dels reportatges de fons, més que en les noticies del dia.

Adjunto un estudi quantitatiu realitzat del TN migdia del 15 de juny, dia dels aldarulls, on es pot comprovar que el poder continua utilitzant, com era d’esperar, els informatius per poder “conduir” la opinió pública. Està fet només en referència a les notícies que tracten els aldarulls que van succeir als voltants del Parc de la Ciutadella. Si fossin necessaris més detalls sobre el mateix, podeu dirigir un mail.

#acampadabcn i els mitjans: Compartir, participar i opinar

La vivència de qualsevol fet, és de les accions que més temps es mantenen en la memòria dels que les viuen en primera persona. O de les que les consumeixen més tard, ja sigui d’un vídeo o amb el propi relat. A nivell de comunicació, aquesta vivència de l’experiència s’incrementa si s’ha desencadenat en un grup reduït de persones, i que després s’ha fet arribar aquella activitat a milions de possibles “agregats”, mitjançant els usos dels nous mitjans. No és cap novetat si diem que estar entre els vídeos més vistos a Youtube, suposa un gran èxit comunicatiu. El que s’ha de cuidar és la pròpia posada en escena i una bona gestió a l’hora de donar visibilitat d’aquella demostració. L’èxit total esdevé quan el mateix contingut és capaç de fluir per diferents plataformes.

El canvi de mentalitat i actitud dels ciutadans, que tenen més capacitat per influir, va quedar patent durant els precedents a la “retransmissió en directe” de l’intent de desallotjament de l’acampada de Barcelona del passat divendres 27 de maig. Els mitjans no entenen aquest canvi de paradigma social i continuen amb la seva fraudulenta diversitat d’opinions i de lectures que posen de manifest les diverses maneres que hi ha d’explicar un mateix fet, en funció dels interessos dels propis mitjans de comunicació. Amb la utilització que han fet els mitjans dels discursos subjectius per transmetre un missatge determinat a l’opinió pública i refugiant-se en la suposada independència. Les televisions i ràdios han dedicat edicions temàtiques i espais més o menys extensos per tractar els esdeveniments. La majoria d’aquests espais, han malgastat l’oportunitat d’aprofundir en aquest fenomen social, mostrant-lo com quelcom efímer i momentani, centrant-se en casos individuals i no en desenvolupar un anàlisi exhaustiu dels motius i de les eines que han ajudat a l’eclosió d’aquest moviment popular.

#Skype, la línia aérea més low cost de totes #fb

Després de la compra d’Skype per part de Microsoft, per uns 5.900 milions d’euros, tot apunta que la comunicació “àudio i visual mòbil” modificarà de manera important. L’empresa de telefonia per VoiP creada per l’ànima de Kazaa i Emule (SGAE estaria orgullosa d’ells) disposa d’un volum força considerable de clients internautes, però que utilitzen l’opció gratuïta per comunicar-se amb la resta. Spotify, gestionava els seus clients d’una manera molt semblant en aquesta opció, però s’ha vist obligada a modificar la seva política, en veure que no sortien els números.

Microsoft inclourà Skype a Windows, Office, Windows Phone 7 (Nokia) i la consola Xbox. Cal veure si les companyies de telecomunicacions en el cas dels dispositius mòbils, jugadors en el cas de les consoles (jugant, no entenc la funció de la videoconferència) i usuaris (IExplorer no para de perdre adeptes) posaran les coses fàcils a la companyia americana. On si crec que pot tenir mercat és en el terreny laboral. Donada la gran implementació de Windows, Outlook i Office dins de les oficines, la inclusió de la videoconferència sembla el següent pas. També caldrà veure si els executius estaran disposats a renunciar els viatges, en favor de les videoconferències.

El propi anunci de la compra, per sobre de Facebook i Google, ja li reportarà publicitat indirecte. Més en el temps en que les retallades de plantilles dels mitjans i la falta de continguts atractius són tendència que va a l’alça. Hauran de pensar estratègies poc invasives i creatives perquè la compra sigui rendible, una estratègia de poca publicitat davant l’allau d’anuncis.

El que està clar és que Microsoft ha aconseguit diversificar el negoci i entrar amb força a Internet, fet que intentava des de feia molt temps.

Quan la polèmica salta de les pantalles al carrer #Barça #Madrid #fb

Mentre les dades d’atur i la catàstrofe de Fukushima s’esvaeixen entre tant futbol i casament reial, el que està clar és que l’espècie humana continua igual. Durant les celebracions per la classificació del FC Barcelona per la final de Wembley, un grup de “seguidors” van acabar llançant diversos objectes contra la premsa que cobria la concentració a Canaletes. Mourinho, Guardiola, la central lechera…diversos han estat els factors que han agitat els ànism de la gent duran els dies previs i post al partit. La premsa venia exemplars a pilons i les audiències dels programes de debat esportiu, no paraven de pujar. Entre tant soroll mediàtic cal destacar Punto Pelota, presentat i dirigit per Josep Pedrerol. El programa d’Intereconomia, amb un discurs molt controvertit, encès per Tomàs Roncero, està aconseguint audiències que han arribat a superar a La Sexta, Antena 3 o TVE. Aquesta agitació del sempre polèmic debat entre madridistes i barcelonistes està donant els seus fruits, però, a quin preu?

El debat a les xarxes socials sobre les expulsions de Pepe i Mourinho, gols anul·lats, agressions…provoca un reflex en la recaptació que tenen amb els missatges de mòbil i amb les altes audiències a Catalunya quan guanya el Barça (aquest fet cultural mereix un post). Però ha encès els ànims de la culerada que es va aplegar a la font de Canaletes després de la classificació per la final de la Champions. Podríem dir que es va produir una manifestació física del debat que ells mateixos van provocar. Un exemple més d’aquesta competència que les xarxes socials estan produint entre institucions, mitjans i particulars. Una cosa és canalitzar i animar la participació en xarxes socials i missatgeria, i l’altre és animar tant el discurs que pugui tenir repercussions a la vida real.

Catalunya i València necessiten un efecte fading #sensesenyal

A les zones properes a la costa, duran els mesos de més calor, el rebot del senyal televisiu al mar, provoca un debilitament de la pròpia senyal que impedeix veure correctament la televisió. Aquest efecte  se’l denomina fading. Amb l’aparició de la TDT semblava que tot això seria part del passat, però no deixa de ser un element més per constatar-la com una tecnologia que es va implantar, quan ja estava desfasada.

Tornant a l’efecte mirall, el Ministeri d’Indústria ha decidit ampliar el nombre de freqüències per tal d’evitar aquest deteriorament del senyal i que tothom pugui veure els partits amistosos de futbol i gales “Desde Torrevieja con amor”. Segons informa el diari El País, Cádiz, Màlaga i Alacant ja disposen d’aquesta millora, però Castelló haurà d’esperar. Sembla que quan venen eleccions elements com la compressió de senyals d’àudio i vídeo deixen de ser efectius. També falta que Abertis i les pròpies televisions ajudin a resoldre el problema.

Necessitem més periodistes com @anapastor_tve

En el transcurs del programa “Los desayunos de TVE” de fa un parell de dies, presentat per la periodista Ana Pastor, varem assistir a un combat que considero que s’hauria de produir molt més sovint. A la pregunta sobre la “dura” campanya del PP sobre les informacions que apareixen a RTVE, María Dolores de Cospedal, secretaria general del PP, va contestar de manera molt contundent acusant a l’ens públic de no ser neutral. La falta d’objectivitat, d’independència informativa, d’imparcialitat i pluralitat, també van ser alguns dels arguments que de Cospedal va utilitzar per referir-se a la cadena estatal.

Segurament la informació que apareixen en els informatius de RTVE no complauen els dirigents del PP, però passa exactament el mateix quan és a l’inversa. Per això s’hauria de dotar l’organisme d’una estructura formada per PERIODISTES i gent especialitzada que vetllés per donar una informació el més subjectiva possible dins una cadena estatal i pública. No mantenir periodistes perquè tenen el carnet i fins i tot arriben a comptabilitzar les vegades que apareixen les paraules Zapatero, PP o PSOE de l’off d’una notícia. O que es degraden o s’alcen en funció del partit que està al poder. En aquets sentit, només cal veure qui fan ara les peces després del canvi de poder a la Generalitat.

Copa, lliga i Champions (en obert) #elclasico #BarçaMadrid

L’atzar ha designat que durant la temporada 2010-11 veurem fins a 5 clàssics. Després que Roures fes negoci amb el 5-0, era de pagament en dilluns després de les eleccions, podrem veure els quatre partits gratuïts en 18 dies: la tornada de lliga (16 d’abril), final de copa (20 d’abril) i semifinals de Champions (27 d’abril i 3 de maig). Tots a televisions públiques (més La Sexta que tal i com està, gairebé també ho és), gràcies a la decisió de l’interès general que va designar Alvarez-Cascos. És curiós que tant TVE com TV3, les dues submergides en greus crisis econòmiques, disposin de recursos suficients com per fer front a l’elevadíssima despesa (RTVE molt més) que suposa adquirir els drets d’emissió d’esdeveniment esportius com són: Copa, lliga i Champions. Així com el desplaçament dels nombrosos professionals que fan possible la retransmissió, amb versions personalitzades per les diverses televisions.

Crec sincerament que les televisions públiques han d’estar per sobre dels interessos del mercat, i que han de ser potents per garantir la llibertat d’informació i el pluralisme. Però també han de saber controlar certes despeses, més en els temps que correm.  Podem considerar els informatius de les cadenes públiques com la base del servei públic que realitzen, però sempre passen a segon terme quan hi ha una retransmissió esportiva en directe. O són despeses que interessen “realitzar” a l’administració per deixar de pensar en d’altres qüestions?

#Followers ‘s i #Twitter ‘s

Els periodistes i el món de la comunicació es troba en un moment de debat intens sobre si el servei d’informació ha de ser gratuït o de pagament, així com trobar la fórmula secreta per generar rendibilitat en els nous suports. Els continguts de la informació tendeix cap a buscar les pulsions de l’esser humà (violència de gènere, fenòmens meteorològics, desastres naturals…), una manera “low cost” d’arribar a l’espectador. El periodisme i la informació són serveis, no un producte. Considero que s’ha de pensar a llarg termini, i no seguir casos com l’economia o la política, que han buscat el rendiment a molt curt termini i ha passat el que ha passat. Ha de ser una llum que guia la població, i continuar sent la veu crítica que vigila el poder.

Twitter, amb el perill que finalment acabi només sent una moda, està esdevenint una plataforma on el periodisme pot evolucionar. El problema d’aquesta plataforma són els líders d’opinió, importa més qui diu què que el què realment s’està dient. La veu dels mitjans de comunicació ha baixat considerablement vers altres personatges influents com són actors, farandulers, esportistes, gurus…És cert que el periodisme produeix més twits, però les “celebrities” són mes llegides. Un altre dels problemes és l’accentuadíssima endogàmia que trobem a Twitter. Els que es dediquen al món de la comunicació es segueixen entre si i no aconsegueixen fer-se seguir per d’altres sectors. Potser només el món del periodisme esportiu aconsegueix trencar aquesta barrera, ja que podríem considerar un “entreteniment” universal. S’hauria de potenciar molt més la participació i interacció del “periodistes” amb d’altres usuaris de la plataforma. Millorar la participació i la reciprocitat entre els mitjans de comunicació i el seu “star-system” professional i la pròpia massa.